Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-39), al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París (1971), fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèl·lit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya.
Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana es va situar, un cop més, al primer rengle del progrés tècnic. En concret, a l’Intelsat IV hi havia components fabricats a sis estats d’Europa i als Estats Units i el Canadà, i podia vehicular 9.000 trucades telefòniques simultànies i reemetre, a banda i banda de l’Atlàntic, dotze programes de televisió en color.
Eutelsat
Eutelsat Communications, SA
El 1977 es va fundar Eutelsat, una organització intergovernamental, amb seu a París, amb un nom propi format per les primeres síl·labes de tres paraules importants: Europa, televisió i satèl·lit. Es tractava d’una entitat pública, una OIG que a partir del 2001 adoptà la forma d’empresa en el context de les polítiques de liberalització i privatització que són un dels eixos de la Unió Europea, des dels seus inicis el 1957, com a Mercat Comú de sis estats de l’Europa occidental. La nova empresa mantingué pràcticament el nom: Eutelsat SA.
Cobertures
Inicialment, Eutelsat tenia com a objectiu les telecomunicacions d’una àrea relativament petita: l’Europa occidental. A partir del 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, l’àrea de cobertura dels satèl·lits s’eixamplà vers l’Europa central i l’oriental. Als anys 1990, els serveis d’Eutelsat depassaren els límits de la geografia del continent europeu. La nova àrea voltava la primera: el nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i la península d’Aràbia, l’altre costat dels Urals i, per damunt de l’Atlàntic Nord, Islàndia, Grenlàndia i la península del Labrador.
Així doncs, als anys 1990, diversos centenars d’emissores de televisió començaren a utilitzar la trentena de satèl·lits de telecomunicacions de l’empresa Eutelsat SA. Al segle XXI, l’àrea s’ha ampliat: ara inclou el Carib i l’Amèrica del Sud, i una franja de la península Índica.
Abertis i Eutelsat Communications
Abertis és una empresa multinacional catalana que, des del 1967, ha anat eixamplant els àmbits d’actuació. Va començar produint i gestionant autopistes, més tard aeroports i, després, infraestructures de telecomunicacions. La Caixa de Barcelona, l’antiga Caixa d’Estalvis i Pensions per a la Vellesa, anomenada ara ‘La Caixa’, és l’accionista majoritària d’Abertis. Des del 2006, Abertis, per mitjà de la seva filial Abertis Telecom, és el principal accionista, amb el 31,96% del capital, de la multinacional europea amb seu a París Eutelsat Communications. El segon accionista, a una certa distància, és la Caisse des Dépôts et Consignations, amb el 26,15%. Així, una empresa col·lectiva catalana, ‘La Caixa’, ha esdevingut la peça més important de la gran empresa europea de satèl·lits de telecomunicacions.
TV3
Canal Satèl·lit de TV· (1995)
El 1983, TV3, la televisió pública catalana, va començar a emetre tenint en contra el govern de Madrid i TVE –que no volia perdre el seu monopoli–, quan feia tot just tres anys que Catalunya havia recuperat la seva autonomia.
El 1992, TV3 i TVE col·laboraren en el Canal Olímpic, que va transmetre “els millors Jocs Olímpics de la història” a tots els països del món, amb uns índexs d’audiència molt elevats.
El 1994, la producció Poble Nou, una sèrie dramàtica pròpia, emesa diàriament, inicià una nova etapa de la història de la difusió de la literatura catalana, que aviat arribà a desenes de milers d’espectadors diaris. Una nova etapa protagonitzada, inicialment, per un dramaturg, Josep M. Benet i Jornet, que fins aleshores guanyava premis (per exemple, amb Una vella, coneguda olor) que es traduïen en una representació única amb el teatre, això sí, ple.
Al setembre del 1995, TV3 començà a emetre, també, pel que se’n va dir Canal Satèl·lit. Les àrees de difusió van ser quatre: Europa i el nord d’Àfrica; l’Amèrica del Nord i les Antilles; de Veneçuela al Perú, i el Con Sud i les grans ciutats del sud del Brasil.