Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Collegi Sant Miquel durant els anys seixanta i es proclamà campió de Catalunya de clubs 1969 Fou entrenador de categories inferiors en la mateixa institució, jutge de gimnàstica i, al principi de la dècada de 1970, formà part del comitè tècnic del Memorial Joaquim Blume És autor de Gimnasia deportiva de base 1976, juntament amb Lluís Abaurrea

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard…

A tretze anys es traslladà a Rio, on al Conservatorio de Música del districte federal continuà els estudis de violí amb E Guerra, d’harmonia amb N Barros i de musicologia amb A Lope Més tard estudià composició amb HJ Koellreutter, que l’introduí en la tècnica del dodecafonisme, estil que influí les seves composicions fins el 1948 i que recobrà a la meitat dels anys seixanta -la Sinfonía núm 8 1963 n’és un bon exemple- Fou cofundador 1940 i violinista 1941-47 de l’Orquesta Sinfónica Brasileña i el 1946 obtingué una beca per a estudiar a París amb N Boulanger En tornar al seu país…

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut habitualment…

A partir d’un incipient rock-and-roll i de la tradició country , aconseguí de revolucionar aquest gènere tradicional amb la seva veu greu i nasal i la interpretació de les seves lletres pessimistes acompanyat de la guitarra acústica Difongué aquest gènere als anys seixanta i setanta, i assolí una gran popularitat Amb un estil proper a Bob Dylan, les seves lletres eren de contingut més directe Aprengué a tocar la guitarra mentre feia de soldat a Alemanya, i entrà al món discogràfic l’any 1955 Des de llavors publicà més de 155 discos, amb èxits com I Walk the Line 1956 o Ballad of…

Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic

Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial

Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993