Resultats de la cerca
Es mostren 2625 resultats
aloer | aloera
Història
Senyor de cases, terres o masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.
Si les cases o els masos aloers radicaven dins el terme d’un castell o jurisdicció, encara que fossin lliures de prestacions, llurs senyors havien de donar fermances, jurament i homenatge que, en cas de guerra, no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on existien
castell de Montpalau

Un aspecte de l’antiga fortificació de Montpalau, a Arguelaguer (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
castell de Montorro
Castell
Antic castell del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès.
Depenia del castell de Lluçà el senyorejaren els Conanglell 1293, Galceran de Besora 1332 i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora L’església era dedicada a sant Amanç Posteriorment hom en digué Montorroell Resta el mas de Montorro , prop del qual hi ha les restes
el Vilar
Masia
Fortalesa
Antic casal i fortalesa (actual masia) del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al peu de la serra de Curull.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany 1360 El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull És un gran casal del s XV, amb retocs posteriors És conegut popularment pel castell de la Vinyeta
monestir de Sant Adrià de Besòs
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès).
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya El primer prior fou sant Oleguer 1095-1108 Per qüestions amb els canonges de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa Vallès Occidental
Alta-riba

Aspecte de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
torre Tavernera

Al fons la torre Tavernera, a Vallromanes
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès
.
Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries
Gaucelm Faidit
Literatura
Trobador.
Escriví del 1185 al 1220, aproximadament Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d’altres senyors N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó i a Retorn al Llemosí
Benet III
Cristianisme
Papa (855-858).
Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques
Rainulf de Pulla
Història
Duc de Pulla (1137-39).
Casat amb una germana de Roger II de Sicília, combaté, però, contra aquest, aliat amb el papa i diversos senyors feudals Assolí el ducat de Pulla , mercès a la intervenció de l’emperador Lotari II contra Roger II Tanmateix, la guerra amb aquest féu que hi exercís només un poder nominal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina