Resultats de la cerca
Es mostren 1304 resultats
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
Luci Tarquini
Història
Darrer rei de Roma (534-510 aC).
Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava
Literatura catalana
Prosista.
Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan
Felip Albert
Història
Militar.
Senyor de Ponts i d’Agramunt, serví Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana Proposat com a governador de Catalunya al desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral , i contribuí a sotmetre Perpinyà a Joan II El rei el nomenà el 1459 ambaixador davant el sobirà francès Carles VII i l’envià el 1463 a Felip el Bo Anys després fou empresonat a França
Crisògon Andreu de Centelles
Història
Baró de Centelles i conseller de Joan II.
Fill de Gilabert VII de Centelles Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra 1465 Posseí també, per matrimoni 1447, el vescomtat de Roda i de Perellós
Sebastiano Ricci
Pintura
Pintor italià.
Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu
Pere Ribalta
Història
Mariner i corsari.
Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà
Matteo di Giovanni
Pintura
Pintor i mosaïcista italià.
Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena
Francesco Vanni
Pintura
Pintor italià.
Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina