Resultats de la cerca

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…

Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i actuà nombroses vegades a Catalunya,…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…

El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…

Estudià al Conservatorio Carlos López Buchardo, on més tard ensenyà composició En aquesta institució tingué com a professor el compositor Alberto Ginastera Compaginà aquests estudis amb un curs de direcció orquestral a la Universitat de La Plata impartit pel mestre Mariano Drago Amb una beca del Fondo Nacional de las Artes viatjà a Itàlia per estudiar a les acadèmies de Santa Cecília de Roma i la Musical Chigiana de Siena Fou director d’orquestres simfòniques de diferents indrets de l’Argentina, com ara les de Cuyo, Córdoba i Tucumán També dirigí l’Orquestra Filharmònica de…

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

El 1781 l’orquestra s’installà a l’edifici del gremi dels drapers, i per aquesta circumstància ha rebut el nom actual Gewandhaus vol dir ’casa de robes' L’orquestra visqué un dels seus períodes més esplendorosos del 1835 al 1845, quan en fou director Felix Mendelssohn, que la convertí en una formació moderna i professional Altres directors que hi han deixat la seva empremta han estat Arthur Nikisch 1895-1922, Bruno Walter 1929-33, apartat del càrrec pel règim nazi, Franz Konwitschny 1949-62 i Kurt Masur 1970-96 Des del 1998 s’ocupa de la direcció Herbert Blomstedt, que ha mostrat un especial…

Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt 1920 El 1934 s…

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…