Resultats de la cerca

Príncep de Qin Shânxi, vencé successivament els seus rivals 230-221 aC, i en unes quantes campanyes conquerí tota la Xina, que organitzà políticament Creà vies de comunicació, unificà pesos, mesures i moneda, estructurà l’escriptura i el calendari i construí la Gran Muralla Després de mort, fou succeït pel seu fill 210-206 aC, que fou suplantat per la dinastia han L’any 1974 fou descoberta la seva tomba prop de Xi'an Shânxi, envoltada per un exèrcit de milers de figures de guerrers i cavalls de mida natural

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics Fundà 1932 la British Union of Fascists BUF, arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys Això féu que el govern britànic l’internés 1940-43 i que dissolgués la BUF El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard Publicà diverses obres de política i una autobiografia

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera

Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…

Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director

Composta per tres festivals que, successivament, tenen lloc a Barcelona, Canet de Rosselló i Mònaco els mesos previs a les grans competicions mundials Cadascun d’aquests festivals té, darrere seu, la història d’un important esdeveniment de natació En el cas de Barcelona, fou el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, establert per la Federació Catalana de Natació el 1980 La solvència que dona aquest passat, el fet que es disputi en una piscina de 50 m i que tingui importants recompenses monetàries fan que hi participin habitualment campions del món i recordistes olímpics

Òrgan de la Unió Manufacturera i difusor dels postulats internacionalistes, fou un dels pocs periòdics d’aquesta filiació que sobrevisqueren a la dissolució de la Internacional a l’Estat espanyol 1874 El dirigiren, successivament, Rafael Farga i Pellicer fins el 1877 o 1878, el metge malagueny José García Viñas fins al desembre del 1880 i Juan Serrano y Oteiza, el qual, des del juliol del 1881, féu sortir el setmanari a Madrid, sota el títol de Revista Social , fins al maig del 1884 Tornà a Barcelona Sants pel gener-novembre del 1885

Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular