Resultats de la cerca
Es mostren 1887 resultats
bocabadat
Micologia
Gènere de bolets, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu relativament curt, marcat per plecs longitudinals.
El bocabadat bru A vulgaris , de peu blanquinós, apareix a la primavera en terrenys calcaris El bocabadat negre A leucomelas , de copa molt fosca per dins i blanquinosa per fora, viu als boscos de pins Tots són comestibles
Colima
Ciutat
Capital de l’estat homònim, a Mèxic.
Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
taula
Geomorfologia
Relleu tabular aïllat resultant de l’acció erosiva a l’entorn d’una colada basàltica.
Es tracta en realitat d’un típic relleu d’erosió La colada basàltica, que ocupava primitivament una vall o zona deprimida, ha esdevingut un relleu elevat, puix que l’erosió ha atacat i excavat els terrenys més blans del seu entorn
ampelografia
Viticultura
Branca de la viticultura que s’ocupa de classificar i descriure botànicament les diferents espècies de vinya i els híbrids i varietats procedents de llur encreuament.
S'ocupa, també, d’estudiar llur àrea geogràfica d’origen i llur adaptació als diversos terrenys i climes i l’afinitat dels peus americans, emprats per llur resistència al atacs de la filloxera, amb els empelts de les varietats viníferes
El cicle cretaci superior
Distribució dels principals afloraments dels terrenys del Cretaci superior als Països Catalans Maber, original de l’autor Tal com ja hem comentat, considerarem que el cicle del Cretaci superior comença amb les arenes de l’Albià superior, això és entre 112 milions d’anys, edat de la base de l’Albià, i 97,5 milions d’anys, límit entre l’Albià i el Cenomanià El seu límit superior, en la majoria d’àrees, és una discontinuïtat que assenyala la fi del Mesozoic L’edat del canvi d’era és de 65 milions d’anys Així doncs, el cicle del Cretaci superior comprèn un lapse d’uns 40 milions d’…
Criptozoic
Geologia
Unitat que comprèn els temps anteriors al Paleozoic, o sigui tots els terrenys anteriors al Cambrià.
És equivalent del terme Precambrià, molt més emprat
hipopòtam

Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
Paulina Pozzali i Crotti
Literatura catalana
Escriptora.
Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants
polla pintada

Polla pintada
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 23 cm, que té les parts superiors de color bru oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques.
És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits o pantanosos de tota l’Europa continental—llevat de la península Ibèrica i el nord d’Escandinàvia—, a la Sibèria occidental i al nord-est de l’Índia És hivernant a la Catalunya continental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina