Resultats de la cerca
Es mostren 1444 resultats
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla calcícola encara és…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…
estímul psíquic
Psicologia
Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.
L’estímul pot ésser adequat , quan provoca la reacció normal d’un receptor inadequat , quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament supraliminar , si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent liminar , quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no i subliminar , quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí indirecte Pavlov i…
masia
masia fortificada de Can Pou de ses Garites, a Pals
© Fototeca.cat
Geografia
Casa agrícola aïllada que té terres de conreu adscrites i característiques arquitectòniques iguals a les del mas.
Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les zones de…
espai natural de les Guilleries-Savassona
Espai natural
Espai natural protegit a la comarca d’Osona.
Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics dels…
fortspinnung
Música
Terme encunyat pel musicòleg austríac Wilhelm Fischer (1886-1962) per a designar el procediment formal de continuació que permet l’extensió d’un tram melòdic.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga XV, BWV 884 © Fototecacat/ Jesús Alises Amb aquest terme, que conté la idea de ‘continuar filant cap endavant’, i que en els contextos musicològics es manté en alemany, Fischer volgué caracteritzar la sintaxi barroca en contraposició a la sintaxi clàssica, aquesta darrera simbolitzada pel prototipus antecedent/consegüent tot i que considerà que la transició d’una forma sonata és també un exemple de fortspinnung Es reserva aquest terme per a designar la part intermèdia de la típica frase barroca, que es caracteritza pel fet de suposar un…
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou…
Sant Esteve de Castelló de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de la població,…
falàfel

Pilotes de falàfel
JacobEnos (CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Pilota de forma aplanada i molt especiada que s’elabora amb pasta de cigrons, típica del Pròxim Orient.
rellotge de llanterna
Tecnologia
Rellotge de paret, d’estructura típica i aparença molt similar a la de les antigues llanternes d’espelma.
Originari d’Anglaterra, el prototip s’estengué per totes les regions europees on es construïen rellotges Generalment, només tenen una sola busca i disposen de soneria d’hores Els primers exemplars eren de foliot, i més tard de pèndola curta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina