Resultats de la cerca

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n mencionen d’…

Fill de militar, s’uní a la insurrecció franquista del juliol del 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola es doctorà en dret per la Universitat de Madrid, i el 1944 guanyà les oposicions a notari, professió que exercí sobretot a Madrid Adherit als sectors més catòlics i més immobilistes del franquisme , fou procurador de les Corts espanyoles i conseller del Movimiento per designació del general Franco Ocupà del 1952 al 1962 el càrrec de director de l'Instituto de Cultura Hispánica, del qual fou destituït a causa de les crítiques en un article a la premsa a política exterior dels Estats…

Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949

Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943

Emigrà de Castella arran de l’expulsió del 1492 i, després d’una curta estada a Lisboa, anà a Turquia, on estudià a l’escola talmúdica d’Adrianòpolis El 1536 s’establí a Palestina, on influí en la creació de l’escola mística de Safed càbala La seva obra és essencialment jurídica durant més de vint anys treballà —seguint la tradició de Maimònides i d’Iṣḥaq al-Fasī— en la redacció de Bet Yosef ‘Casa de Josep’, comentari crític a l' Arba'a Turim de Ya'aqob ben Asěr Però la seva fama és deguda al compendi que en féu, titulat Šulḥan Aruk ‘Taula parada’ 1565, que ha constituït el codi rabínic de…