Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950 Los sucesos de La Granja 1953 Cortes de Cádiz 1982 Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…
Léonard Fujita
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’origen japonès.
Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca
Sindicato Español Universitario
Esport general
Organització estudiantil falangista.
Coneguda per les sigles SEU, fou fundada per la Falange Española el 1933 Durant la República es dedicà a enfrontar-se a la Federació Universitària Escolar El 1937 foren aprovats els seus estatuts i durant el franquisme es convertí en l’única organització estudiantil legal Entre el 1943 i el 1965 fou d’obligada afiliació per a tots els estudiants universitaris Centrada en la formació política, professional i militar, l’esport fou una de les seves formes de fer proselitisme Des del SEU, a Barcelona es promocionà l’esport amb la creació de seccions esportives d’handbol, rugbi,…
Georgina de Swert Burrull

Georgina de Swert Burrull
ARXIU G. DE SWERT
Rugbi
Jugadora i entrenadora de rugbi coneguda com Gina.
Començà a practicar aquest esport a l’INEFC de Barcelona el 2001 La seva posició al camp era la d’ala, però després evolucionà cap a la de primer centre El seu palmarès inclou quatre títols de Copa de la Reina 2005, 2006, 2007, 2009 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món 2006 També jugà a rugbi de 7 on fou campiona del món universitària 2008 i disputà la Copa del Món 2009 amb l’equip estatal Fou una de les fundadores de la secció femenina del Club de Rugbi Sant Cugat, on també exercí d’entrenadora
Pere Ricart Biot

Pere Ricart Biot
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès
Ana María Marrón Jiménez
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre cinquè dan de taekwondo, començà a competir el 1993 i representà el club Jan-Su de Figueres Aconseguí la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 i fou subcampiona d’Europa jú-nior en dues ocasions 1996, 1997 Fou campiona d’Espanya júnior 1996 i sè-nior 1999, i medalla de bronze sènior 2000, júnior 1995 i cadet 1995, així com campiona d’Espanya universitària 1998 També guanyà dues vegades la medalla de bronze a la Copa del Rei 1997, 1999 i la medalla d’or a la Copa d’Anglaterra 1997 El 2000 abandonà l’alta competició
Joan Garrabou i Bigas
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista, i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre els militars catalans Prim 1985, Joffre , 1986 Tristany 1988 i Cabrera 1989 i els llibres de temàtica…
,
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
acreditació
Educació
Certificació que atorguen les agències de qualitat universitària durant la carrera acadèmica del personal docent i investigador.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya atorga dos tipus d’acreditacions l’acreditació de recerca que certifica la capacitat docent i investigadora i permet accedir a la categoria de professor o professora agregat i l’acreditació de recerca avançada que certifica una carrera docent i investigadora consolidada i permet accedir a una càtedra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina