Resultats de la cerca

Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’anivellament…

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Santa Maria de Barbens Santa Maria d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Sant Miquel de Bell-lloc Bellvís Santa Maria de Bellvís Santa Maria de les Sogues Santa Maria de les Sogues Sant Antoni dels Arcs Castellnou de Seana Sant Joan de Castellnou de Seana Fondarella Santa Maria de Fondarella Golmés Sant Salvador de Golmés Ivars d’Urgell Sant Andreu d’Ivars Sant Joan de la Cendrosa Església de Montalé Linyola Santa Maria de Linyola Miralcamp Sant Miquel de…

Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…

El lloc de la Cendrosa és constituït per un grup disseminat de masies situat a la banda de ponent del terme municipal L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell i a l’inici del segle XII, entre els anys 1120 i 1130, fou donat pel comte urgellenc Ermengol VI a Ramon Arnau La seva església, dedicada a sant Joan, era inclosa dins el bisbat d’Urgell, i consta que l’any 1391, el seu rector, Ramon Guillem, dit Pere, contribuí amb 12 sous a sufragar la dècima papal recaptada en aquell any a l’esmentada diòcesi Avui dia l’església de…

Mapa de les esglésies de l’Alt Urgell anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Sant Esteve d’Alàs Sant Martí d’Alàs Sant Jordi d’Alàs Sant Lleïr de Vilva Sant Pere de Torres Santa Maria de les Peces Sant Cebrià a Alàs Sant Just i Sant Pastor de Cerc Sant Julià de Ges Sant Nazari de Cerc Sant Llorenç de Cerc Sant Jaume del castell de Sant Jaume Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Sant Romà de Banat Sant Iscle de Vilanova Santa Cecília de Vilanova de Banat Sant Esteve de Lletó Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó Sant Miquel del mas de Sant Miquel Santa Eulàlia de Cerqueda Anserall…

Incorporació del comtat d’Urgell a la corona

Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una venda del…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…