Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
alba
Cristianisme
Túnica de tela blanca usada en determinades cerimònies litúrgiques.
Arriba fins als peus i és cenyida amb una corda anomenada cíngol
coi
Transports
Hamaca de lona usada pels mariners per a dormir.
Era penjat en unes barres per mitjà de les bolines de què anava proveït a cada extrem
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
tuba

Tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la…
alfabet siríac

Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs…
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…
llengua

Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi…
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina