Resultats de la cerca

Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta De família emparentada amb els senyors de Bèlgida Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669 Prengué part en diversos certàmens literaris valencians 1667, 1668, 1669, sempre amb poesies en castellà 

Fundador de la revista literària Ellipsi  1985-87, ha dirigit colleccions de poesia i, amb Marc Granell, edità l’antologia Dotze poetes joves valencians 2000 En destaquen altres estudis, com Obres impreses en català al País Valencià 1900-1939 1989, en collaboració, l’antologia Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991 i El conte a València 1999 Ha escrit articles crítics sobre Llorenç Villalonga, V Andrés i Estellés i Marc Granell, entre d’altres

Fou un dels dinamitzadors de la Renaixença a Castelló i un dels introductors a la zona de les tendències modernistes Escriví Joesa 1914, un llarg poema d’influx parnassià que és un intent de superar l’herència llorentiana Deixà inèdits Composicions, Versos valencians i Rimes i sonets , tres reculls de poesies, i traduccions esparses aparegudes entre el 1909 i el 1914 a revistes com “Arte y Letras”, “Revista de Castellón”, “El Cuento del Dumenche” i “Almanaque de Las Provincias”

Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor  1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea  1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la inacabada…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Impulsada a l’inici per l’esperit del concili II del Vaticà, ha dut a terme una tasca sostinguda de reconeixement i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes, a més de tractar una gran quantitat de temes, centrats sobretot en la realitat valenciana Ha estat dirigida per Josep Antoni Comes Ballester 1976-87, Emili Marín Soriano 1987-94 i 1998-2009, Vicent Cardona Puig 1994-98 i, des del 2010, per Vicent Boscà Perelló El 1987 inicià la publicació del suplement  Quadern , dedicat a temes monogràfics, i el 1989 llançà una sèrie de números monogràfics…

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Fou cap del partit conservador a la vall d’Albaida, d’on era la seva família, però destacà sobretot com a arqueòleg Fundà i dirigí el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1928, que representà l’entrada de l’arqueologia científica al País Valencià Dirigí i organitzà moltes excavacions de jaciments valencians Fundà la revista “Archivo de Prehistoria levantina” La majoria dels seus escrits sobre prehistòria i època ibèrica foren publicats dins les sèries de l’esmentat servei

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns