Resultats de la cerca
Es mostren 2626 resultats
Brisas
Publicacions periòdiques
Revista mensual, il·lustrada, en castellà, publicada a Palma, Mallorca, des de l’abril del 1934 fins al juliol del 1936, sota la direcció de Llorenç Villalonga.
Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama , i el seu germà Miquel, la novella Miss Giacomini Es distingí per l’acurada presentació, el to esnob i la pruïja cosmopolita
Adrià II
Cristianisme
Papa (867-872).
Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi
Marina
Música
Òpera de Pascual Arrieta, estrenada a Madrid (1871), basada en una sarsuela anterior (1855) homònima, sobre text de F.Camprodon.
L’acció narra un conflicte amorós banal, i és situada a Lloret de Mar La música mostra una profunda influència de Donizetti Ha romàs al repertori, i sovint és interpretada en versió catalana
María Guerrero

Maria Guerrero
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu teatral.
Es formà a París i treballà en diverses companyies fins que en formà una de pròpia Els seus èxits principals foren La malquerida, Don Juan Tenorio i la versió castellana de Terra baixa
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties…
Cal·listo
Mitologia
Nimfa d’Arcàdia, companya d’Àrtemis.
Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major
Pietro degli Angeli
Literatura italiana
Poeta italià renaixentista, anomenat també Pietro Angelo Bergeo.
És autor de Poesie amorose 1589, d’una traducció italiana d’ Èdip Rei de Sòfocles i del poema èpic en llatí Sinade 1591 A petició de Torcuato Tasso revisà la darrera versió de Gerusalemme Conquistata
alfabet armeni

Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
Càntics catalans
Música
Recull de càntics en català, versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà el 1820.
Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses
Adolf Mussafia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina