Resultats de la cerca
Es mostren 2649 resultats
Jesús Guridi Bidaola
Música
Compositor basc.
Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…
Lluís de Fenollet i de Malferit
Història
Cavaller.
Gendre del primer comte d’Oliva Batlle de Xàtiva Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre , impresa a Barcelona el 1481
Antoni Jordana
Filosofia
Filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i deixeble de Joan Vileta.
Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica , d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i illustrà amb nombrosos exemples 1570
Àquila
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor; deixeble del rabí ’Aqibà, es convertí al cristianisme i després al judaisme.
És autor d’una traducció molt literal de l’Antic Testament al grec, la qual reemplaçà la versió dels Setanta i fou molt difosa entre els jueus de l’Imperi Romà
Antonio Santillán Esteban
Cinematografia
Director.
Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal 1955 i…
retrogradació
Música
Procediment que consisteix a reproduir en ordre invers un fragment musical, és a dir, començant per l’última nota i de manera consecutiva enunciant totes les altres fins acabar amb la primera (vegeu exemple 4 de cànon).
El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com…
Guillem Nicolau
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor, al servei de Pere III.
Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València /…
,
Adrià II
Cristianisme
Papa (867-872).
Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi
Brisas
Publicacions periòdiques
Revista mensual, il·lustrada, en castellà, publicada a Palma, Mallorca, des de l’abril del 1934 fins al juliol del 1936, sota la direcció de Llorenç Villalonga.
Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama , i el seu germà Miquel, la novella Miss Giacomini Es distingí per l’acurada presentació, el to esnob i la pruïja cosmopolita
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina