Resultats de la cerca
Es mostren 865 resultats
Castell o torre de Vilagelans (Gurb)
Aquesta fortalesa sempre apareix documentada com a castell o com a torre, mai no se l’anomena domus Es troba en un indret molt estratègic, voltat pel riu Gurri, la qual cosa el feia apte per a la defensa Fins el 1925 subsistí una vella edificació quadrada amb aires defensius, però la remodelació que sofrí la deixà convertida en un gran casal La família Vilagelans es documenta a partir del 999, mentre que l’edificació no s’esmenta fins al 1012, quan l’arxilevita Sunifred feu testament i deixà al seu germà Seniolf la torre que tenia a Vilagelans villa Igilanus Però el domini superior sembla…
Castells i edificacions militars del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Castell de Vilademany Casa del Temple o de Santa Magdalena Canet d’Adri Castell de Rocacorba Castell de Caçà Celrà Castell de Celrà Castell de Mabarrera Castell de Campdorà Cervià de Ter Castell de Cervià Flaçà Castell de Flaçà Fornells de la Selva Castell de Fornells Girona Torre Gironella Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes Castell de Sobreporta Girona Muralles i conjunt urbà Palau Episcopal Banys Àrabs Fontana d’Or Juià…
Vallfornès o Vallfornera (Tagamanent)
Art romànic
Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…
Santa Maria d’Algar (Valldellou)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de la casa i l’antic terme de la Llenca, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ri bagorçana Ara sols en resten escassos vestigis Consta la seva existència per primera vegada el 1103, en què els vescomtes d’Àger dotaren l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies d’Algar També la butlla del papa Alexandre III la inclou entre les esglésies i els castells del monestir d’Àger 1163 L’any 1271 l’abat Pere d’Àger conferí Santa Maria d’Algar a un tal Pere Maença Sembla que l’indret d’Algar o Salgar es despoblà arran de la crisi del segle…
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any…
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Al nord del poble, dalt d’un serrat, es troben les runes de l’església romànica de Sant Pere Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de…
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
vescomtat de Dacs
Història
Jurisdicció territorial feudal creada a l’edat mitjana entorn de la ciutat de Dacs (Gascunya) sota el vassallatge dels vescomtes de Bearn.
Castell de Caramanh
El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble actual, que segueix l’eix…
Castell de Camporrells
Art romànic
El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina