Resultats de la cerca

Estudià ciències polítiques, dret, economia i sociologia a París Posteriorment, abans de graduar-se 1961-63 per l’École Nationale d’Administration ENA, fou assistent d’Herbert Marcuse a la Universitat de Brandeis Estats Units Ocupà diversos càrrecs diplomàtics Hong Kong, Pequín, Londres i oficials de caràcter cultural, entre d’altres el de delegat de la UNESCO a París 1990-94 Autor de més de seixanta llibres, l’èxit li arribà amb la novella  Le sac du palais d’été 1971, premi Renaudot, d’ambient xinès, i s’especialitzà en un tipus de narració brillant i plena de referències…

Procedent d’una antiga família de la noblesa, fou ordenat de sacerdot vers el 1675 el 1678 fou nomenat superior de les Nouvelles Catholiques, institució dedicada a la reeducació de les joves protestants convertides al catolicisme Escriví el Traité de l’éducation des filles 1687 per al duc de Bourvillier, pare de vuit noies, que el nomenà preceptor del petit duc de Borgonya Pòstumament li foren publicats els Dialogues sur l’éloquence 1718 i la Lettre à l’Académie Réflexions sur la grammaire, la rhétorique, la poétique 1716 El 1688 entrà en contacte amb Mme Guyon,…

Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière  Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju  Les risques du métier 1967, d’André Cayatte La…

Psicòleg de formació, com a mestre d’adults impartí literatura i cultura general a bibliotecaris No es dedicà plenament a l’escriptura fins passada la cinquantena, quan publicà la seva primera novella policíaca, Travail soigné 2006, premi a la primera novella del Festival de Cognac, primera de les obres de la sèrie protagonitzada per l’inspector Camille Verhœven, i que continuà amb  Alex  2011,  Rosy & John, o Les Grands Moyens  2011 i  Sacrifices 2012 També és autor de la trilogia ambientada en el període d’entreguerres Les Enfants du désastre , formada per  Au revoir là-haut 2013, premi…

A vuit anys anà amb la seva mare a viure a París, on més tard estudià dret i literatura En casar-se 1925 adoptà el cognom del seu marit Durant l’ocupació alemanya de París hagué d’amagar la seva condició de jueva Influïda per JJoyce i MProust, defensà punts de vista innovadors en literatura rebuig de la linealitat del discurs, l’inconscient com a objecte de la creació literària, eliminació de l’argument, dels personatges i del narrador convencionals, preeminència de la sensació, èmfasi en l’aspecte connotatiu del llenguatge, etc Exposà aquests temes en assaigs L’Ère du soupçon , 1956 Paul…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber Docteur Françoise…

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions, que fracassà…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A…

Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les…

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…