Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Pasqual Dasí i Puigmoltó
Historiografia catalana
Polític i erudit.
Marquès de Dosaigües, es dedicà a les seves extenses propietats i a la política en el si del partit conservador Es vinculà, en termes amateurs , a la promoció dels estudis històrics, bàsicament a través de la Societat Valenciana de Bibliòfils i de la participació en l’edició de la Revista de València 1880-83 Ell mateix publicà els índexs d’una Bibliografía histórica española , obra de recopilació que deixà inacabada Fou regidor i alcalde de l’Ajuntament de València, i també diputat a corts per diversos districtes electorals valencians els anys 1879, 1884 i 1886 El rei Alfons XII, en agraïment…
Albert Vidanya Fernández
Corfbol
Jugador, entrenador i directiu de corfbol.
Pioner del corfbol català, en la seva etapa de jugador formà part del Club Korfbal L’Autònoma i guanyà dues Lligues 1998, 1999 i una Copa 1999 També fou internacional per Catalunya durant molts anys Com a entrenador, dirigí el CK L’Autònoma 2001-04, club en el qual aconseguí tres Lligues 2002, 2003, 2004 i tres Copes 2001, 2003, 2004 També fou fundador i membre del comitè tècnic del Club Korfbal Les Roquetes, que després es vinculà al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú 2002-08 Fou seleccionador català 2004-06 i guanyà l’European Bowl 2005 Fins al desembre del 2011 fou director tècnic de la…
Jordi Bosch
Teatre
Cinematografia
Actor.
Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit…
Mobutu Sese Seko
Militar
Política
Militar i polític zairès.
Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap suprem de les…
Fina Miralles i Nobell

Fina Miralles i Nobell
Art
Artista plàstica.
Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…
escola
Educació
Institució coŀlectiva, de caràcter públic o privat, on hom dóna instrucció.
Les escoles de primer i segon ensenyament poden ésser mixtes o no, segons que hi puguin o no cursar estudis alumnes d’ambdós sexes, i públiques, si depenen de l’estat o de l’ajuntament, o privades, quan depenen de persones o institucions particulars, laiques o religioses Als Països Catalans sota la legislació espanyola, la reforma educativa del 1990 dividí l’escola en infantil 0 a 6 anys i primària 6 a 12 anys La majoria d’escoles, però, escolaritzen la població a partir dels 3 anys i fins els 12 Els més petits van a les escoles bressol, que escolaritzen infants des dels primers mesos L’…
Gerardo Díaz Ferrán

Gerardo Díaz Ferrán
© Alfonso Esteban / CEOE
Economia
Empresari castellà.
Estudià enginyeria industrial i el 1967 fundà l’empresa de transport Trapsa Juntament amb el seu soci Gonzalo Pascual, posà en marxa nombrosos negocis vinculats amb el transport i el turisme Copropietari, juntament amb Pascual, de Viatges Marsans, convertí aquesta companyia en el primer operador turístic de l'Estat espanyol També amb Pascual, l'any 1996 creà Air Comet, que vinculà al grup Marsans, companyia que el 2001 comprà Aerolíneas Argentinas El 2002 accedí a la presidència de la Confederación Empresarial de Madrid CEIM, i des d’aleshores ocupà una de les vicepresidències de la…
Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual
Política
Polític.
Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa 1995…
Santa Coloma de Centelles
Art romànic
Situada dins el terme del castell de Centelles Inicialment se la conegué amb el nom de Santa Coloma de Vinyoles o de Pujolric però quan els senyors de Centelles crearen una vila al seu redós el segle XV prengué el nom de Centelles Inicialment segle IX estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, però va independitzar-se molt aviat i va prendre les funcions de parròquia que conserva encara Les primeres notícies de l’església es troben l’any 898, quan fou consagrada l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, a la qual hom vinculà el terme de Centelles o…
Joan Morales i Mas
Cinematografia
Escenògraf.
Vida A partir del 1904 feu estades a Europa, sobretot a París Bon dibuixant, exposà els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines S’incorporà al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i realitzà escenografies per al cinema, com les de Terra baixa 1907, Fructuós Gelabert i Guzmán el Bueno 1909, F Gelabert i Enric Giménez El 1914 començà a collaborar amb Adrià Gual amb l’escenografia dels films de la Barcinógrafo El alcalde de Zalamea , Misterio de dolor , Fridolín , La gitanilla , Los cabellos blancos , Linito por el toreo i Un drama de amor i també amb obres teatrals El 1915 obrí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina