Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
Marià López i Lacasa
Literatura catalana
Poeta.
Treballador de banca a Barcelona, ha publicat els reculls poètics, caracteritzats per una puresa elemental empeltada de records de la seva infantesa mequinensana i d’escenes oníriques, Vores 1992, Lo poble i les circumstàncies 1996, premi Les Talúries de la Diputació de Lleida, i Elements 2003
Osasco
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Situada a les vores del riu Tietê, forma part de l’àrea metropolitana de la ciutat de São Paulo De caràcter industrial, les principals activitats consisteixen en la producció de fibres tèxtils artificials, la indústria de preparació i envasament de conserves càrnies i els tallers de material ferroviari
regió del Llac Superior
Regió
Regió dels EUA, que ocupa els territoris al voltant del llac Superior.
Té importants jaciments de ferro i coure a la serralada de Mesabi i a les vores del llac Vermilion Minnesota, a Marquette, Menominee i a la serralada de Gogebic Michigan i a les muntanyes de Penokee Wisconsin Els dipòsits més grans de coure són a la península de Keweenaw
capmall
Militar
Defensa de malles que protegia el cap, part del rostre, el coll i la part superior del pit i de l’esquena del guerrer, i que queia com una esclavina o museta.
De vegades tenia forma de caputxa, sobre la qual es portava el bacinet, i, d’altres vegades, anava llaçat a les vores d’aquest Als segles XIII i XIV anava combinat amb l’ausberg, sigui formant-hi una peça, sigui separat i superposat Al segle XIV apareix sovint folrat
Mesogea
Geologia
Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el Precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va des dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.
Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes
estany de Berra
Estany
Estany litoral de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França (15 530 ha).
Enllaça amb la Mediterrània pel canal, d’origen natural però condicionat, de Caronte A les seves vores hi ha tres grans refineries de petroli Lavera, La Mede i Berra i un port petrolier Lavera Emplaçament de producció industrial i energètica, s’ha convertit en un annex del port de Marsella
Arzamas
Ciutat
Ciutat de Rússia, a l’oblast’ de Nižnij Novgorod.
Situada a les vores del riu T'ossa, afluent de l’Oka, és un nus ferroviari Té fabricació de maquinària per a la indústria lleugera i de recanvis d’automòbil Hi ha diverses escoles tècniques i especialitzades Des del 1802 fins al 1862 hi hagué la primera escola provincial de pintura de Rússia
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
escurçonera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, generalment perennes, de la família de les compostes, de fulles sovint enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics, ordinàriament grocs.
Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides
basilisc
basilisc 4
© Fototeca.cat
Herpetologia
Gènere de rèptils saures, de la família dels iguànids, que atenyen uns 80 cm de llargada, de colors variables, bruns o verdosos.
Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina