Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
Clunia
Ciutat
Ciutat celtibèrica dels arevacs, més tard romanitzada, les ruïnes de la qual han estat localitzades a l’Alto del Castro, entre les actuals poblacions de Peñalba de Castro i Coruña del Conde, a la província de Burgos.
En temps de Sertori era plaça forta que seguia el seu partit, i resistí a les tropes de Pompeu fins l’any 73 aC Fou també el centre de la rebellió d’arevacs i vacceus contra els romans 56-55 aC En ésser romanitzada la Celtibèria, passà a ésser la Colonia Clunia Sulpicia , ciutat que fou cap del convent jurídic d’aquest nom a la Tarraconense Encunyà moneda celtibèrica i hispanoromana, de l’època de Tiberi, que fou el moment de la fundació de la ciutat romana A la darreria del segle III fou incendiada, i durant la invasió visigòtica, abandonada Se’n conserven ruïnes importants, entre les quals…
Velòdrom de Tirador
Ciclisme
Velòdrom de ciclisme de pista a l’aire lliure de la ciutat de Palma, utilitzat del 1903 al 1973.
Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de Guillem Timoner 1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi competí sovint…
Segòbriga
Ciutat
Ciutat celtibèrica, després romana, seu episcopal a l’època visigòtica, l’emplaçament de la qual correspon probablement a les ruïnes, en curs d’excavació, de Cabezo de Griego, prop d’Uclés (Castella-la Manxa), bé que no és cosa del tot aclarida.
El bisbat de Segòbriga , inclòs a la província eclesiàstica Cartaginense, conegut des del 589 fins a la fi del s VII, al s XII hom l’identificà, gratuïtament, amb la ciutat de Sogorb Alt Palància Aquesta pretensió serví perquè els bisbes del nou bisbat d'Albarrasí 1176, sostinguts pels arquebisbes de Toledo, reclamessin per a la seva diòcesi el nom de Segobricense i amb ell la possessió de la ciutat de Sogorb
Sant Ponç de Fontejau
Barri
Poble i actual barri de Girona de l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura
Ābādān
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān, a l’illa d’Ābādān, al delta comú del Kārūn i el Shaṭṭ al-‘Arab, prop del golf Pèrsic.
L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport
Aşgabat
Ciutat
Capital de la República del Turkmenistan, que constitueix una ciutat administrativament independent d'ençà que el 1996 se separà de la província d’Ahal.
És situada en un oasi, al peu de Koppeh Dāgh, vora la frontera amb l’Iran Centre industrial filat i teixit de llana i de cotó, conserves de carn i de fruita, elaboració de vi, indústries metallúrgiques i de la pell, construcció de maquinària Universitat Seu de l’Acadèmia de Ciències del Turkmenistan i d’altres institucions d’investigació i d’ensenyament superior Estació de ferrocarril, entroncament de carreteres i aeroport Fundada pels russos el 1881, la ciutat rebé el nom de Poltorack del 1920 fins al 1927, data en què prengué definitivament la denominació actual L’any 1948 fou…
Josep Serra i Campdelacreu
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg, literat i cronista de la ciutat de Vic.
Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…
, ,
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
Agrupació Astronòmica de Sabadell

Seu de l’Agrupació Astronònica de Sabadell al Parc Catalunya de la ciutat
© Agrupació Astronòmica de Sabadell
Astronomia
Entitat dedicada a la recerca i a la divulgació de l’astronomia dins el camp amateur
.
Fundada el 1960, establí la seva seu social a Sabadell, però el seu àmbit d’actuació comprèn tot l’Estat espanyol Es dedica principalment a l’estudi amateur dels diferents astres i fenòmens de l’univers Recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents Publica la revista bimensual “Astrum” Des de 1993 té com a seu un modern edifici construït, segons les necessitats de l’entitat, al Parc Catalunya, i des del 2001, l’observatori compta amb un conjunt de quatre telescopis que funcionen com un de sol de gran potència L’any 2003 fou…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…