Resultats de la cerca

Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’…

Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç És practicat en una sala dojo damunt d’un sòl més o menys tou tatami el lluitador vesteix un uniforme blanc quimono , de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments La jaqueta va lligada per un cinturó d’un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka El judo actual fou creat oficialment l’any 1882, per Jigoro Kano, amb la fundació del seu club, el Kodokan, a Tòquio S'inspirà en una lluita de l’època feudal el jujutsu, que podia fins i…

Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncellista Gaspar Cassadó També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom S’establí, a partir del 1940, als EUA, i…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la polèmica Òpera Reial…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a…