Resultats de la cerca

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York

Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques

Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans

Pioner de l’aerostació a Catalunya, començà a practicar aquest esport el 1980 Guanyà el seu primer Campionat d’Espanya el 1991 i fou recordista d’altura estatal amb una marca de 6300 m Participà en diverses competicions internacionals, entre les quals destaca el Campionat del Món 1995 Des del 1997 ha participat en totes les edicions de l’European Balloon Festival d’Igualada Formà part d’una expedició a l’Àfrica amb globus juntament amb Carles Lladó Dirigeix l’empresa d’aerostació Vol Aventura

Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i ball llatí 1999, 2000 amb la seva parella, Josep Roca Es retirà de la competició l’any 2002 i, des d’aleshores, s’ha dedicat a formar ballarins a la seva escola de Molins de Rei i directors tècnics de ball esportiu a l’escola Ball Vallès de Terrassa Fundà el Festival de les Estrelles, juntament amb J Roca, que se celebra cada any a l’Ametlla de Mar i combina concursos i espectacles de ball

Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona des del 2008, participà en diversos torneigs internacionals en les modalitats de tamborí de sala, tamborí clàssic, tamborí de platja i tambourelli Guanyà la Lliga Catalana de tamborí 2012, 2013 juntament amb Ferran Badia, Marc Atanes, Sergi Andújar, Marc Satorra i Jordi Moncusí Participà en el primer Mundial de tamborí clàssic amb la selecció catalana Fou seleccionador català al primer Europeu de nacions 2011 i responsable de l’àmbit d’educació de la Federació Catalana de Tamborí des del 2010