Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Vinhamala

Vinhamala
Damien Ramlot (CC BY-NC-ND 2.0)
Massís
Massís dels Pirineus axials, de materials paleozoics, entre Gascunya i Aragó (3.303 m alt.).
Hi neix l’Ara, que travessa la vall d’Ordesa i constitueix una de les dues capçaleres del Cinca Al vessant gascó hi ha una glacera, l’única dels Pirineus amb una veritable llengua glacial 21 km de llarg, les aigües de la qual s’escorren cap a la Gave de Pau
vall Tova
Vall de la Baixa Cerdanya, tributària, per la dreta, del Segre, que davalla de la serra de Campquerdós o puig Pedrós (2 911 m), límit amb la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya —i de les serres de l’Esquella i de calm Colomer (2 802 m)—, límit amb la vall de la Llosa.
Té una direcció NS i és drenada pel riu Duran o riu de la vall Tova , que aflueix al seu collector prop de Baltarga Vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte
el Carxe
Poble
Poble de la comunitat autònoma de Múrcia, al municipi de Iecla.
Situat a la zona de llengua catalana de l’antic regne de Múrcia, a la zona del Carxe És format per dos nuclis, un dels quals és al mateix límit històric entre Castella i el País Valencià terme de Pinós, a les Valls del Vinalopó Ha perdut població al llarg del s XX
Jaume Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí
Notker
Literatura
Cristianisme
Escriptor medieval, monjo del monestir de Sankt Gallen.
Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica
Pasqual Nonis
Entitats culturals i cíviques
Promotor cultural.
Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia
Gabriel Nogués i Garcia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu la comunicació Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit 1906 És autor també dels treballs Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner 1910 i Consideracions sobre la Himnologia popular de Catalunya 1900, entre altres
Ciutat
Publicacions periòdiques
Revista cultural publicada a Manresa del 1926 al 1928, de la qual aparegueren vint números.
D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor
crèdit de reforç
Educació
Crèdit encaminat a facilitar l’assoliment de les competències bàsiques de l’ensenyament obligatori dins l’organització de crèdits variables de l’etapa d’educació secundària obligatòria.
Els objectius s’assoleixen mitjançant diferents estratègies metodològiques que complementin i diversifiquin les activitats dels crèdits comuns de l’àrea corresponent En la programació d’aquest tipus de crèdits, els centres han de donar prioritat als de les àrees de matemàtiques i de llengua catalana i castellana, pel caràcter instrumental que aquestes tenen
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament