Resultats de la cerca
Es mostren 16594 resultats
ecumenisme
Cristianisme
Acció desplegada als diversos nivells per gairebé totes les denominacions cristianes amb el desig de restablir la unitat, fins i tot visible, que Crist volia per a la seva Església, dividida primer per l’anomenat Cisma d’Orient, i posteriorment per la Reforma.
El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Castell de Lloret de Mar
Art romànic
Situació Vista aèria dels vestigis del castell de Lloret, molt restaurats, del castell, que es dreça sobre un penyasegat i correspon a l’esquema més clàssic de castell medieval TAVISA Al punt més alt d’un altell de 67 m d’altitud sobre el nivell del mar que separa la població de Lloret de la platja de Fenals hi ha les restes d’una fortificació medieval Des de la seva posició albirem perfectament a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions Mapa L39-14366 Situació 31TDG857160 Una de les possibles vies per…
Sant Esteve d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector nord-oest, després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Abella de la Conca és situada a la part alta del poble vell d’Abella de la Conca Mapa 33-12 290 Situació 31TCG424696 S’arriba a Abella de la Conca per una carretera que surt de la carretera comarcal d’Isona a Coll de Nargó JAA Història El primer esment del lloc d’Abella data de l’any 1033, quan és mencionat com a límit del castell de Llordà, amb motiu de la seva venda pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost L’any 1048, en el testament d’un personatge anomenat…
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
Sant Feliu de Bagergue (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-est Hi és perfectament visible l’absis quadrat actual, que substituí el semicircular original F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu es dreça solitària en un dels extrems del poble de Bagergue, el més enlairat de la Vall 1430 m, situat a la riba esquerra de l’Unhòla, a redós de la roca de Macia Mapa 149M781 Situació 31TCH295318 S’hi arriba a través de la carretera C-142, d’on sorgeix, en arribar a Salardú, el brancal que hi mena Aquest darrer recorregut és de poc més de 2 km FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici d’origen…
Sant Sadurní de Fustanyà (Queralbs)
Art romànic
Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància, sota seu…
Castell de Clarà (Moià)
Art romànic
Situació La torre del castell des del costat de migjorn, molt malmesa F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell, sota les quals s’arredossa l’església de Sant Andreu, s’estenen al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on es fa ben albirador Long 2°04’52” - Lat 41°49’19” Per a visitar les ruïnes del castell i l’església cal agafar la carretera esmentada Després del quilòmetre 25 hi ha, a mà esquerra, un camí carreter que, en poca estona, mena als peus del turó on són encimbellades les construccions medievals FJM-AMB Història…
Vila de Vinçà
Art romànic
Situació Portal de Marcèvol, del segle XIII, un dels dos que es conserven de la vila medieval ECSA - A Roura La vila de Vinçà, vora la plana i en un lloc lleugerament aturonat 262 m d’altitud, és a la dreta de la Tet en el punt on s’han construït l’embassament de Vinçà i un llac artificial al costat de la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Entre la vila i el pantà passa la carretera N-116 de Perpinyà a la Cerdanya Vinçà es troba 16 km abans d’arribar a Prada Hi ha una estació de ferrocarril de la via que va de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i que continua…