Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat. Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu. El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana, és esmentat en la documentació des del 989; l’església de Sant Cebrià ho és el 1018. L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià. Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici gòtic tardà, d’una nau i absis poligonal amb campanar de torre quadrada, bastit al segle XVI i ampliat i reformat al segle XVIII. (NOB)
A la sagristia de la nova església de Sant Cebrià (edifici gòtic) es conserva un calze de factura medieval provinent de l’antiga parròquia, actual ermita de l’Alegria. L’Arxiu Mas conserva una fotografia d’un calze de Sant Cebrià d’estil gòtic, mentre que Duran i Cañameras (1915, pàg. 91) i la mateixa Guia del Romànic del Maresme (diversos autors, 1982, pàg. 112) esmenten el calze com una obra romànica. Volem fer constar l’existència de la peça (tot i que no se’ns ha facilitat la possibilitat de veure-la) i el seu valor històric. (LCV-MLo)
Acta de consagració de Sant Cebrià de Tiana (2 de desembre de 1100)
Berenguer, bisbe de Barcelona, acompanyat dels seus canonges i de molts fidels, acut a consagrar l’església de Sant Cebrià de Tiana al comtat de Barcelona, en confirma les possessions, la sotmet a la seu barcelonina, fixa les trenta passes per al cementiri, n’assenyala el terme parroquial i n’enumera els alous.
"Omni precio [copio]sissima Redemptionis clementia, [ille] qui vuit omnes homines salvos fieri [et] ad agnitionem veritatis venire, quoscumque mortalium ad vitam ante tempore secularia predestinavit; illius civitatis, cuius participatio eius in idipsum, participes efficere disponens ut cecitatem fragilitatis humane signi[fica]tionibus et enigmatibus, quas[i] quibusdam passibus, ad certitudinem veri luminis, unde Lucifer obtenebratus ceciderat, benigne revocaret. Exemplar illius habitationis, cuius fundamenta sunt in montibus sanctis, Moysi mitissimo, David fidelissimo, divinitus ostendit iux[ta] quod ex[emplar et] testimonii tabernaculum et templum Domini in area Orne iebusei patrata sunt, que futurum verumque presentía dominice maiestatis consecratum non [re sed umbra protulerunt. Cum] denique plenitudine temporis adveniente], ubi misericordia et ventas obviaverunt sibi et iustítia de terra [orta] est, quotquot receperunt [eum, eos] Dei hereditatem posuit unde reformavit, iam non in eremo tantum vel in Jherusalem ubi notus erat Deus edificator celestis edificii, obumbrata similitudo [est], sed in omnem terram apostolice predicationis sonitu divulgato, non ad ignaras hostias immolandas, sed ad offerendum et mactandum veri Dei et veri Luminis corpus ubique terrarum templa construuntur, sicut per Malachiam ipse Dominus intonat: a solis ortu usque ad occasum, magnum nomen meum in gentibus, et omni loco sacrificatur et offertur nomini meo oblatio munda.
Anno Incarnationis dominice millesimo C, IIII nonas Decembris, utilitati commundi providentes, venerabilis Berengarius, Dei nutu Barchinone episcopus, et canonicorum [cetus] inferius evocatus cum non parvo populorum concursu solemniter convenerunt ad consecrandum domum Dei in honorem invictíssimí Christi martiris atque pontificis Cipriani in comitatu Barchinone, in loco vocato Tiana. Die siquidem consecrationis confirmaverunt predicte ecclesie quas quidem possessiones habebat vel habere debebat ubique locorum, terras videlicet et vineas, domos et arboribus. Et constituerunt ut ipsa ecclesia a Barchi nonensi Sede chrisma acciperet, eidemque Sedi annualiter per censum denarios terdecim persolveret; atque cementerium undique triginta passuum ecclesiasticorum ipsi ecclesie confirmaverunt, et quicquid eodem spatio contineret sub defensione ecclesiatica posuerunt; atque temerarium inde aliquid auferentem vel invadentem, et eum ut reum sacrilegii omnino condemnaverunt donec canonice satisfaceret. Habet namque terminos et afrontationes prescripta ecclesia, unde accipit decimas et primitias et oblationes fidelium, a parte orientis in podio de Veram usque ad ecclesiam sancte Susanne, de meridie in littore maris, a parte vero circii in ipso monte qui vocatur Ortons, ab occidente in ipso collo de Pomar. Alodia autem prescripte ecclesie sunt hec: aput antiquam ecclesiam sancte Susanne, petiam unam terre in loco vocato Munistrol; petiam unam terre in loco quem vocant Spinaca sive jucanalies; petiam duas terre in loco quem dicunt Malleolas; petiam unam terre apunt Canyes; mansum unum cum hortos et riellas et cum suis pertinentus in Pertio; mansum unum terre in vallis que dicunt Arenella; a parte orientis juxta ejusdem ecclesie petiam unam terre que vocant Trilla; ab oocidua parte petiam unam terre in vallis Guissona; petiam unam terre in valle Gigant; petiolas duas vinee in loco qui dicunt a Portell; petiam unam terre et aliam petiam unam terre que est a faura de Cunia; et in alio loco petiam unam terre ad ipsas Codes sive carrera; et in Ficulneas in Caballes petiam unam de terra. Et de istos supradictos allodios omnes decimas et primitias sunt predicte ecclesie. [Ut autem eadem ecclesia] plena libertate gauderet, constituerunt ut [salva justitia et dignitate majoris ecclesie] libere queque sui juris vel erunt possidere[t]; et ut nulla ecclesiastica secularisve persona eam s[ui]s rebus expoliare vel invadere presumat sub anathematis interpositione prohibuerunt; ceterisque et justa servantibus et benefacientibus absolutionem peccatorum per Dei gratias promiserunt. Et isti qui statuerunt infra triginta passuum jamdicta[m] ecclesia[m] in suam domum, annualiter per censum unam libram cere persolvere[n]; et qui sacraria habuerunt, mediam libram cere tribuant.
Actum est hoc die et anno prefixo.
Sig+num Berengarii Barchinonensis episcopus.
Sig+num Petri diaconi et sacriste.
Sig+num Raymundi levite et judicis.
Sig+num Bernardi subdiaconi.
Sig+num Bertrandi levite.
Sig+num Guillelmi Gausafredi presbiteri
Sig+num Raymundi Mayer. Sig+num Guillelmi Falconi.
Sig+num Petri Arnalli. Sig+num Campanii Antonis.
Sig+num Marini. Sig+num Petri Guillelmi.
Sig+num Raymundi Saguini. Sig+num Emerentiane ejus conjugis.
Sig+num Petri Saguini. Sig+num Raymundi, gener es[t] is nostri.
Sig+num Agnes. Sig+num Saguina.
Sig+num Ar[n]alli subdiaconi, qui hec scripsit die et anno prefixo."
[O]: Perdut.
[A]: Còpia de data incerta, que era a l’arxiu de la cartoixa de Montalegre.
[B]: Còpia del 22 de maig de 1699, autoritzada pel notari Salvador Carreras, a l’arxiu parroquial de Tiana fins el 1936.
a: J. Llopart: Consagración de la iglesia de Tiana en el año 1100, “Boletín de la Real Academia de la Historia”, L, 1907, pàgs. 38-41, ex B.
Traducció
"L’abundosa i molt preada clemència del Redemptor, que vol que tots els homes se salvin i que arribin al coneixement de la veritat, predestinà tots els mortals a la vida abans de l’existència temporal d’aquest món; i disposà de fer-nos participar d’aquella ciutat de la qual ell mateix participa, de manera que, gradualment, amb imatges i enigmes, fes arribar benignament la ceguesa de la fragilitat humana fins a la certesa de la llum veritable, de la qual havia caigut Llucifer per a enfonsar-se en les tenebres. Un model d’aquella estança que té els seus fonaments en les muntanyes santes el mostrà per obra divina al molt dòcil Moisès i al fidelíssim David, i d’acord amb aquest model es construïren el tabernacle del testimoni i el temple del Senyor a l’era d’Ornan, el jebuseu, que mostraren, no en realitat sinó en imatge, el futur i l’autèntic temple consagrat amb la presència de la majestat divina. Quan finalment arribà la plenitud del temps, en què es trobaren la misericòrdia i la veritat, i la justícia sorgí de la terra, a tots aquells que l’acolliren els féu hereus de Déu, i reformà les coses de tal manera que ja no es construí una semblança únicament al desert o a Jerusalem, on Déu s’havia donat a conèixer com a edificador de la casa celestial, sinó que, en divulgar-se per tot el món la veu de la predicació apostòlica, arreu de la terra foren construïts temples, no pas per a sacrificar-hi víctimes irracionals, sinó per a oferir-hi i immolar-hi el cos del Déu veritable i la llum vera, tal com diu el Senyor mateix per boca de Malaquies: des de la sortida del sol fins a la posta, és gran el meu nom entre els pobles i a tot arreu se sacrifica i s’ofereix al meu nom una oblació pura.
Així doncs, l’any mil cent de l’Encarnació del Senyor, el dia quart de les nones de desembre, vetllant pel bé comú, el venerable Berenguer, bisbe de Barcelona per la voluntat de Déu, i un grup de canonges que s’esmenten més avall, amb una gran concurrència del poble, es reuniren solemnement per a consagrar una casa de Déu en honor de sant Cebrià, invicte màrtir de Crist i bisbe, al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Tiana. El dia de la consagració confirmaren a l’esmentada església totes les possessions que tenia o que havia de tenir en qualsevol lloc, com terres, vinyes, cases i arbres. Deixaren establert que l’esmentada església rebés el crisma de la seu de Barcelona i que pagués cada any a aquesta seu tretze denaris com a cens; i confirmaren a la mateixa església un cementiri de trenta passes eclesiàstiques a tot el seu voltant, i tot el que quedés inclòs en aquest espai ho posaren sota la protecció de l’església; i tot aquell que de manera temerària tragués quelcom d’aquest espai o l’envaís, el condemnaren absolutament culpable de sacrilegi fins que no pagués l’esmena canònica. La sobredita església té els seus termes i les afrontacions d’on rep els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels: de banda de llevant, el puig de Vera fins a l’església de Santa Susanna; a migjorn, el litoral de mar; a tramuntana, la muntanya anomenada Hortons; a ponent, el coll de Pomar. Els alous de l’esmentada església són aquests: prop de l’antiga església de Santa Susanna, una peça de terra al lloc anomenat Monistrol; una peça de terra al lloc que anomenen Espinaca o Jocanalies; dues peces de terra al lloc anomenat Malloles; una peça de terra a Canyes; un mas amb horts i reguerons i les seves pertinences a Pertio-, un mas de terra a les valls que tenen el nom d’Arenella; de banda de llevant, al costat de la mateixa església, una peça de terra que anomenen Trilla; a ponent, una peça de terra a les valls de Guissona; una peça de terra a la vall Gegant; dues petites peces de terra al lloc que anomenen el Portell; una peça de terra i una altra peça de terra que hi ha a la farga de Cunia; en un altre lloc, una peça de terra a les Codes o la Carrera; i a Figueres, a Cavalles, una peça de terra. I els delmes i les primícies de tots aquests alous esmentats són per a la sobredita església. D’altra banda, perquè aquesta església gaudís de plena llibertat, determinaren que, en salvaguarda de la justícia i la dignitat de l’església principal, posseís lliurement totes les coses que són o seran del seu dret; i prohibiren amb la interposició de l’anatema que cap persona eclesiàstica ni seglar no intentés espoliar els seus béns ni envair-la; i tots els altres que respectessin els drets i que fossin benefactors seus, els prometeren l’absolució dels pecats per la gràcia de Déu. I que aquells que establissin casa seva dins les trenta passes de la sobredita església, paguessin cada any com a cens una lliura de cera; i els qui tinguessin sagrera que paguessin mitja lliura de cera.
Això fou fet el dia i l’any abans esmentats.
Signatura de Berenguer, bisbe de Barcelona. Signatura de Pere, diaca i sagristà. Signatura de Ramon, levita i jutge. Signatura de Bernat, sots-diaca. Signatura de Bertrand, levita. Signatura de Gausfred, prevere. Signatura de Ramon Maier. Signatura de Pere Arnau. Signatura de Marí. Signatura de Ramon Saguí. Signatura de Pere Saguí. Signatura d’Agnès. Signatura de Guillem Falcó. Signatura d’Antoni Campany. Signatura de Pere Guillem. Signatura d’Emerenciana, la seva esposa. Signatura de Ramon, el nostre gendre. Signatura de Saguina. Signatura d’Arnau, sots-diaca, que ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)