Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
Xavier Pujadas Martí
Esport general
Historiografia
Historiador.
Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i…
José Manuel Pinillo Antolín
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Barcelona, amb aquest club es proclamà setze vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1922-25, 1927, 400 m lliure 1925, relleus 4 × 50 m estils 1925, 1928, relleus 5 × 50 m lliure 1922-25, 1927, 1929 i relleus 4 × 200 m lliure 1924, 1925 També guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya, en 100 m lliure 1922, 1925 i relleus 4 × 200 m lliure 1923, 1925 Fou vint-i-dues vegades doble recordista català i estatal cinc cops en 50 m lliure 1924-28, tres cops en 100 m lliure 1924, 1925, un cop en 300 m lliure 1925, vuit cops en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26…
Miguel Luque Ávila

Miguel Luque Ávila
Comitè Paralímpic Espanyol
Natació
Nedador discapacitat.
Formà part del Club Esportiu Minusvàlids Sant Rafel i del Club Natació Parets, on practicà basquetbol i natació Debutà en competicions de natació l’any 1994 Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics i en totes guanyà una medalla en 50 m braça l’or a Sydney 2000 i Atenes 2004, la plata a Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, i el bronze a Pequín 2008, on també aconseguí la medalla de bronze en 4 × 50 m estils Especialista dels 50 m braça, fou campió del món 2002, 2006, 2012 i d’Europa 2001, 2009, 2011 de distància D’altra banda, en 150 m estils fou medalla de bronze al…
Beatriz de Haro Cano

Beatriz de Haro Cano (a l’esquerra)
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Fisioculturista.
Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Fou tres vegades campiona estatal júnior i tres vegades absoluta d’aixecament de banca 2008, 2009, 2010, campiona d’Espanya júnior i absoluta d’aixecament amb potència en la categoria de menys de 60 kg 2009, 2010 i campiona de repeticions d’aixecament de banca en la categoria de menys de 60 kg 2011 En l’àmbit català fou campiona júnior i absoluta d’aixecament de banca en les categories de menys de 60 kg i de menys de 63 kg 2008, 2009, 2010, subcampiona d’aixecament de banca absoluta 2008, tres cops campiona d’…
Albert Ferrer Llopis
Futbol
Futbolista conegut com Xapi Ferrer.
Lateral dret format a les categories inferiors del FC Barcelona Jugà com a cedit al Tenerife 1989-90 i debutà al primer equip del Barça la temporada 1990-91, on es mantingué fins la temporada 1997-98 Amb l’equip blaugrana disputà 381 partits oficials i marcà quatre gols Guanyà cinc Lligues 1991-94, 1998, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Copa d’Europa 1992, una Recopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Europa 1992, 1997, quatre Supercopes d’Espanya 1991, 1992, 1994, 1996 i dues Copes de la Generalitat 1991, 1993 Posteriorment jugà al Chelsea 1998-2003 i fou guardonat amb el premi…
Loreto
Ciutat
Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia.
Situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, és un centre de pelegrinatges marians molt important La difusió de la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada 1294 la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel donà peu a la construcció, en què intervingué DBramante, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels s XVII i XVIII Al Principat es destaquen les capelles i santuaris de Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans,…
centre
Biologia
Zoologia
Estructura anatòmica que dirigeix o coordina determinades funcions, especialment nervioses.
Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu…
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…