Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
gat salvatge

Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països…
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mots, en general no emparentats etimològicament, que recobreix de manera exacta un domini ben delimitat de significacions, constituït, sigui tradicionalment sigui científicament, per l’experiència humana.
Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
jaguar

Jaguar
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que ateny fins a 2 m de longitud, amb la cua de 90 cm, uns 80 cm d’altura a la creu i fins a uns 130 kg de pes.
El seu cos és àgil, i el pelatge, curt i de color falb, és típicament tacat, amb les taques disposades en forma de cercles entorn d’un centre més clar a l’esquena, als flancs i a les potes les taques tenen la forma de grans anells, a l’interior dels quals hi ha taques negres Hi ha individus completament negres Habita a Amèrica, tant en selves com a les zones de brolles i fins i tot àrides, però llur nombre ha minvat molt Es nodreix de grossos rosegadors, de caimans, de tortugues i d’animals domèstics
cavall marí

Cavallet marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents…
peix espasa

Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
àcid clorhídric
Química
Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.
Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria
síndrome de Cushing
Patologia humana
Nom donat a la hiperfunció corticosuprarenal amb un excés de la secreció de glucocorticoides.
Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…
alla zingarese
Música
A l’estil de la música zíngara o gitana.
Dit de la música vinculada a la tradició gitana o tradició hongaresa, en la qual predomina el caràcter popular -impregnat de ritmes de dansa csárdás - i la forma rapsòdica, sovint combinada amb el virtuosisme instrumental Un dels exemples més coneguts és el rondo alla zingarese del Quartet per a piano en sol m , opus 25, de J Brahms Al final del segle XIX, passà de ser un recurs per a aconseguir un cert color local, a convertir-se en una expressió musical lligada als postulats dels nacionalismes centreeuropeus S’aplica especialment a la música virtuosística per a violí del segle…