Resultats de la cerca
Es mostren 13402 resultats
Jacint Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto.
Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…
Francesc Oliver de Boteller
Història
Cristianisme
Abat de Poblet (1583-98) i president de la generalitat de Catalunya (1587-90 i 1596-98).
Era fill natural de Lluís Oliver i de Boteller, vescomte de Castellbò Rebé Felip II a Poblet 1585, i anà dues vegades a la cort per resoldre problemes constitucionals plantejats per la generalitat 1588, 1596 Poblet i la generalitat li deuen la construcció de part de llurs edificis
Lluís Oliver i de Boteller
Història
Vescomte de Castellbò.
Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…
Antoni Oriol i Buxó
Arts decoratives
Argenter i orfebre.
El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància feu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé Barcelona 1867 — 1940 i després els descendents d’aquest
Jaume Pagès i Basach
Veterinària
Veterinari.
S'especialitzà en estudis d’higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona Impulsà la creació d’escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines El 1936 fou elegit president del Collegi de Veterinaris de Catalunya És autor d' Autosuficiencia alimenticia de España , premi Francisco Franco el 1948
Josep Palet i Bartomeu
Música
Tenor.
De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva tasca docent i on…
,
Ramon Pallejà i Vendrell
Història
Republicà.
Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista Formà part de l’Ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l’Escola Municipal d’Arts i Indústries El 1935 publicà una Crònica de Reus Memòries d’un septuagenari especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73
Miquel Pardàs i Roure
Música
Teòric musical.
Ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, les normes ja establertes El 1850 publicà a Figueres un Mètodo per apendre de ballar sardanes llargues
Francesc Parcerisas i Vázquez

Francesc Parcerisas i Vázquez
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura…
,
Josep Pastor de la Roca
Historiografia catalana
literatura castellana
Cronista i escriptor en castellà.
Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…
, ,