Resultats de la cerca

Professor d’història natural de la Universitat de Kiel 1775 Introduí una nova sistemàtica per a la classificació dels insectes en Supplementum entomologiae 1797 i donà un nou aspecte a l’entomologia Systema entomologiae , 1775

El 1364 es dóna llicència a Bernat Serra per a edificar un altar en honor a sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista í sant Macari a la capella que s’alça al costat dels banys

Evolucionà cap al nacionalisme radical, en contacte amb la fracció dita provisional del PSAN, amb la qual s’unificà el 1979 i donà origen al partit Independentistes dels Països Catalans IPC Publicà La Nova Falç

Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral

Fou professor de farmacologia i de patologia i terapèutica a la Universitat de Copenhaguen i director de medicina clínica al Rigshospitalet El 1884 donà a conèixer un mètode de coloració diferencial, anomenat tinció de Gram

Aquesta tècnica és emprada particularment per pianistes, però també es dona en arranjaments per a vent Els pianistes Milt Buckner i George Shearing popularitzaren una mena especial de block chords coneguts com a locked hands

La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió practicada a les parets de l’abdomen i de l’úter, que s’efectua quan el part per via vaginal és perillós o impossible a causa d’algun trastorn o bé quan per alguna raó convé extreure el fetus ràpidament, fins i tot sense que s’hagi iniciat encara el procés del part Indicacions i freqüència La cesària és un procediment actualment molt perfeccionat que permet d’extreure el fetus del si matern gairebé sense cap risc, a part les complicacions pròpies de qualsevol intervenció quirúrgica, avui dia…

Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa Donà nom al nou poble de Vilanova de Privà Vilanova de les Avellanes

Fundada el 1140, amb monjos benedictins, passà 1147 a la reforma del Cister, fins que el 1664 l’abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé hi instaurà una observança estricta que donà origen als trapencs trapenc

Té un relleu mot abrupte per les profundes incisions fluvials de l’Indus la poca pluviositat 150 mm anuals li dona un aspecte desèrtic A la part més planera hi ha la capital, Skardū 2535 h