Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930

Diputat als Estats Generals 1789, aconseguí l’abolició del dret de primogenitura Membre jacobí de la convenció i del Comitè de Salvació Pública, després del cop d’estat del 9 de termidor de l’any II 27 de juliol de 1794, fou ministre de justícia 1795-97 i formà part del Directori Napoleó li atorgà el títol de comte

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses

Estudià dret a Barcelona i el 1878 s’establí com a advocat a Madrid Formà part del moviment proteccionista català i atacà el lliurecanvisme a La Mañana de Madrid i a La Renaixença i al Diari de Barcelona Representà a Madrid el Foment de la Producció Nacional de Barcelona Fou fundador de la Societat Protectora d’Animals i Plantes

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari

Es llicencià en dret a Cervera Fou administrador dels béns dels ducs de Medinaceli a Catalunya Participà en les Corts de Cadis com a diputat i s’hi destacà per les seves opinions democràtiques Més tard fou diputat en les corts de 1820-21 Publicà un Informe sobre la Memoria para la supresión del diezmo 1842

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Pel primer tractat era permès als holandesos d’establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera , com a protecció contra França Pel segon tractat, l’emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats

Era format per un president, que nomenava el parlament, el president de l’alt cos consultiu de la República, el president del tribunal de comptes, dos diputats elegits per les corts, dos advocats i quatre professors de dret Qualsevol persona podia dirigir-se a aquest tribunal per tal d’obtenir, si procedia, la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis