Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya
Corporació de dret públic que té per objectiu vetllar pel correcte exercici de la professió d’enginyer tècnic de telecomunicació i defensar els drets dels seus col·legiats.
Fou creat per segregació del collegi d’àmbit estatal el 4 de novembre de 2010, segons el decret 141/2010, d’11 d’octubre de 2010 de la Generalitat de Catalunya
Castell de Miralles (Cava)
Art romànic
Situació Al cim mateix de la serra de Can Pubill, al lloc anomenat “el Tossal”, a 1 800 m d’altitud i més o menys equidistant dels pobles de Cava i del Quer Foradat, es troben les restes molt malmeses del que va ser el castell de Miralles Mapa 35-11254 Situació 31TCG869868 L’accés al castell no és fàcil, tot i que sembla que des del poble del Quer Foradat la pujada sigui més planera Hi ha un altre camí consistent a arribar al coll Eruga passant pel veïnat de Can Pubill si es ve de Cava o per la borda de Ganxat si el camí triat és el del Quer Foradat Un cop al coll, girant cap al N i seguint…
la Geltrú
Sector oriental de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú.
El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera avui, carrer de la Unió L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major 1675 El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal sobre el castell tingueren…
Eudald Corriols
Historiografia catalana
Jurista i felipó.
Es doctorà en ambdós drets a la Universitat de Cervera i exercí d’advocat a la Reial Audiència de Catalunya De gran, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona En el seu vessant d’autor canonista escriví dues dissertacions, que resten manuscrites a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid Contra la pluralidad y no residencia de los beneficios de las comunidades eclesiásticas erigidas en varias iglesias i Sobre los títulos, con los quales los ordenados son admitidos a las sagradas órdenes A més, publicà Tractatus de mutuo, usura et contractibus 1792, Tratado…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…
Frederic Furió i Ceriol
Literatura catalana
Assagista i humanista.
Vida i obra Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina S’establí a Lieja Dedicà al seu protector Jordi d’Àustria les Institutionum rhetoricarum libri III Lovaina 1554, influïdes per les orientacions literàries de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de la prosa És autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual defensa la necessitat i la utilitat pastoral de les versions vernacles, i fins dialectals, dels llibres de la Bíblia L’obra li creà dificultats amb el Sant…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
el Mas de Colom
Propietat rural del municipi de Tàrrega (Urgell), al vessant N de Sant Eloi.
Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…
Acord entre la UE i Turquia sobre el retorn de refugiats i emigrants
El primer ministre turc, Ahmet Davutoğlu, i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anuncien un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual es talla la principal ruta d’accés dels refugiats i immigrants de Síria, l’Iraq i altres estats de l’Orient Mitjà a través de la mar Egea, Grècia i els estats balcànics cap a Alemanya, Suècia i altres estats de la UE Sota els termes de l’acord, a partir del 4 d’abril, tots els que es trobin en territori grec seran retornats a Turquia Els immigrats i refugiats internats en camps turcs seran interrogats per personal de la UE i, si compleixen els…