Resultats de la cerca

Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol…

De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres obres, de Sumario de la…

Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879

Quart comte de Chinchón i fill del tercer comte Fou tresorer general del Consell d’Aragó Virrei del Perú 1628-39, sufocà una revolta dels indis urus i introduí imposts nous, que provocaren motins Prohibí el comerç entre el Perú i Mèxic, fet que provocà una crisi econòmica

Fill de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, el seu germà Carles VII de Nàpols li cedí la sobirania de Parma, Piacenza i la Toscana 1734, però el tractat de Viena 1738 atorgà Parma i Piacenza a Àustria i la Toscana al duc de Lorena El 1739 es casà amb Lluïsa Elisabet, filla de Lluís XV de França La pau d’Aquisgrà 1748 li reconegué els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla, i, aconsellat per Du Tillot, desenvolupà la política illustrada S'alià amb Espanya i França pel tercer pacte de família 1761

Es casà el 1960 amb el rei Balduí de Bèlgica  i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina

Estudià a El Escorial i a Alcalá i Salamanca Fiscal i conseller del Consell Suprem de la Inquisició, fou bisbe de Mallorca 1656-60, Tarassona 1660-64, Segòvia 1664-68 i Granada 1668-72, difongué l’orde dels servites i publicà 1660 el sínode de Mallorca del 1659 i altres escrits, entre els quals una Epistola en llatí i castellà contra la rebellió dels moriscs de Las Alpujarras 1667, 1671

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta