Resultats de la cerca

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al…

El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el rector de l’església de Destayadel …

Aquest castell era situat a l’indret on segons sembla s’ha localitzat el vilatge de Claret, a Caplloc, al sector més septentrional del terme El castell de Claret és esmentat des de l’any 1082 En aquesta data Arnau i la seva esposa Guisla cediren a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica el castell de Claret, situat dins el terme de Guissona, al comtat d’Urgell, que tenien dels seus pares, per aprisió i per compra Aquest limitava a llevant amb el terme de la Coscollosa, a migdia amb el terme de les Pallargues, a ponent amb el de Montfages, i al nord amb el terme de Valltallada De totes…

El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio…

Aquesta església, parròquia del poble de l’Espluga Calba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’Espluga Calba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a mencionar l’església de l’Espluga Calba…

Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb…

Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels dos…

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…