Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
el Villar
El poble del Villar , als Serrans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar 698 m alt fins a les terres més baixes properes al Túria accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt, a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria El terme és drenat per la rambla Castellarda La quasi totalitat es conrea com a secà El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola Celebra mercat setmanal el…
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…
Camporrells
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície del terme Els…
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…
Bristol
Ciutat
Capital del comtat d’Avon, Anglaterra, Gran Bretanya, a la confluència de l’Avon i el Froom.
De clima atlàntic moderat, és situada en un pujolar on abunden els espais verds, especialment al barri de Clifton, on hi ha els Downs, parc unit a Somerset mitjançant un pont suspès, construït el 1864, sobre l’engorjat de l’Avon Bristol és un nucli industrial actiu aeronàutica, metallúrgia, etc i un port de gran tràfic en connexió amb el d’Avonmouth i el de Portishead, vora el canal de Bristol Centre d’ensenyament superior University of Bristol, fundada l’any 1909, on des del 1960 hi ha lectorat de català És un nus de comunicacions ferrocarril, carretera, canal, aeroport internacional La…
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
Agullent

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent
als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge…
maquis
Història
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…