Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
eixauc
Economia
Als Països Catalans, prima o remuneració que l’administració reial concedia (des de la baixa edat mitjana fins al s XIX) als qui participaven amb oferiments o dites a les subhastes anuals per adjudicar l’arrendament dels drets i els imposts reials.
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat als XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el…
Ljubljana

Vista aèria de la ciutat medieval de Ljubljana
© Slovenian Tourist Board / Tomo Jeseničnik
Ciutat
Capital d’Eslovènia.
Situada en una plana, envoltada de muntanyes, a l’alta conca del Sava, s’estén a ambdues ribes del Ljubljanza, afluent d’aquest riu, al qual desemboca 10 km més avall El nucli antic s’aixeca a la dreta del riu, al peu d’un turó coronat per un castell s XII reconstruït als ss XVI-XVII, mentre que la part moderna s’estén a la riba esquerra Alhora que centre cultural del poble eslovè, és un destacat centre comercial i industrial i nus de comunicacions Té indústries derivades de la fusta, construccions de maquinària i de material elèctric, indústries tèxtils, químiques, de blanqueria…
confraria
Cristianisme
Associació de fidels constituïda per a l’exercici d’obres de pietat i de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.
Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja als VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants als XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà als II, Paracels l’emprà als XV i Van Helmonth als XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits…
pont Milvi
Pont
Construcció i obres públiques
Pont antic de la ciutat de Roma per mitjà del qual la via Flamínia travessava el Tíber.
Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini
Saint-Blaise
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro al terme municipal de Saint-Mitre-les-Remparts (Provença).
És situat a l’oest de l’estany de Berre, sobre un esperó rocós de 5,5 ha Ocupat des del s VII aC fins als III aC, probablement fou un centre d’explotació de salines i d’intercanvi comercial Als II aC experimentà una important reorganització, amb la construcció d’una muralla de tipus grec i l’establiment d’una xarxa viària quasi ortogonal El lloc sembla haver estat destruït entorn del 120 aC durant la conquesta romana de la Narbonesa
el Codony
Antic terme del Camp de Tarragona, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí; comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll.
El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony , que persistí fins als XIX als XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans, dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta terme del Morell, hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony
haiku
Literatura
Forma estròfica japonesa formada per tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut als XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Als XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba