Resultats de la cerca
Es mostren 3336 resultats
Habitacle i tomba de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Planta de la tomba Joan Enrich És un conjunt format per les restes d’un habitacle i una tomba, situat a una alçada de 671 m, al peu de la restaurada Torre de la Manresana, prop de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, en un lloc aturonat i poblat per un bosc de pins Mapa 35-14362 Situació 31TCG795167 Jaciment arqueològic Els indicis d’un habitacle han estat localitzats a uns 20 m a l’E de la Torre de la Manresana, on es poden apreciar uns forats horitzontals en una roca arenosa que devien haver servit per a encaixar-hi els caps d’unes bigues per a suportar una coberta, estructura…
Francesc Sans i Cabot
Pintura
Pintor.
Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…
Els ports de Morella
Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…
Necròpoli de la Vinya del Guitarra (Navàs)
Art romànic
Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del…
Sant Quirze d’Arbúcies
Art romànic
Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les…
Erik Gunnar Asplund
Arquitectura
Arquitecte suec.
Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc Nacional de…
Joaquim Jordà i Català

Joaquim Jordà i Català
© SEMINCI
Cinematografia
Guionista i director de cinema.
Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985…
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat 2004 i Jardí…
Mediona

Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis de població…