Resultats de la cerca

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona 1907 Participà en el primer partit de waterpolo disputat a Catalunya el 12 de juliol de 1908 Jugà la major part de partits de waterpolo fins l’any 1913, entre els quals destaca el primer Campionat d’Espanya 1912

En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn variants com…

Publicada pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi, té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu Ha mantingut una periodicitat anual, amb set números publicats entre el 1992 i el 1998

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…

Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949

Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero

Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el 1957 i el 1979…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué les seves…

El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus dos sonets —un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona , elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors—, quatre dècimes i un romanç, i se'n coneixen dos més, també manuscrits Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell