Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de SantPere de Besalú
Nuestra Señora de Montserrat
Abadia
Abadia, anomenada vulgarment El Monserratico, erigida per Felip IV a Madrid el 1642 per tal d’acollir-hi la seixantena de monjos no catalans expulsats de Montserrat per la Generalitat de Catalunya el 1641, durant la guerra dels Segadors.
Suprimida el 1835, és, des del 1923, un priorat dependent del monestir de Silos L’església, inacabada, fou construïda entre el 1668 i el 1720 La torre i el portal de la façana, obra de Pere de Ribera, són considerats com una de les creacions més remarcables del barroc madrileny
Vilatenim

Porta d’entrada de Sant Joan de Vilatenim
© Alberto González Rovira
Poble
Poble (19 m alt.) del municipi de Figueres (Alt Empordà), a l’esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Joan és romànica, d’una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment havia estat possessió del monestir de Vilabertran El lloc és esmentat ja el 982 Fou municipi independent fins el 1975 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra
Vilacetrú
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Esteve) del municipi de Manlleu (Osona), situada al NW de la població, prop dels antics masos de Corcó i de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu
Valldossera

Ermita de Valldossera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Valldossera
) i antiga quadra del municipi de Querol (Alt Camp), al sector oriental del municipi, al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès), del qual és separat per la serra de Valldossera
(824 m alt.).
L’església, que depèn de la parròquia de Montagut, s’alça a la dreta de la riera de Valldossera , capçalera de la riera de Marmellar El lloc és esmentat ja l’any 992 el 1093 apareix una torre de Valldossera El terme fou adquirit el 1167 pel monestir de Santes Creus
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà
la Clota
Barri
Barri de Maó, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella.
Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
Buddhaghosa
Literatura
Escriptor budista.
Nascut a l’Índia, de família de bramans, es convertí al budisme i es traslladà a Ceilan, al monestir d’Anurādhapūraya, on escriví en pali el Vishuddhimagga ‘Via de la santedat’, introducció al conjunt de doctrines del budisme hīnayāna de tradició singalesa, i sis comentaris a sis parts del cànon pali
Santa Maria de Gramenet (Isona)
Art romànic
La vila de Gramenet és actualment reduïda a una caseria del terme de Benavent de la Conca La seva església, ara desapareguda, era dedicada a santa Maria i apareix esmentada l’any 1080, com a església donada al monestir de Santa Cecília d’Elins amb motiu de la seva consagració