Resultats de la cerca

Deixeble de Duns Escot Fou canonge de Tortosa i mestre d’arts a Tolosa Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d’Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones super octo libros Physicorum Aristotelis , fou imprès a Pàdua el 1475 i reimprès set vegades a Venècia fins el 1520

Autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones

El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic

Les obres conservades són Al olimpo sacro , per a quatre veus i violins, i Al monte de las aromas , per a quatre veus, violins i trompetes

Autor de salms de completes Cum invocarem i Qui habitat a quatre i vuit veus violins, oboès, corns, violes i baix

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848

Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial

Residí a Madrid i a Barcelona És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas 1868, antiabsolutista, de novelles fulletonesques Adelina 1859, El árbol caído o Juanita la costurera 1864-70, Los mandamientos de la ley de Dios 1865 i La inquisición en Barcelona 1863, dels poemes La Redención 1859 i Los almogávares 1867 i d’obres diverses

Com a inquisidor de l’arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp El 1406 començà un tractat polèmic antijueu amb el títol Lumen de lumine

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme