Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
art de les estepes
Art
Art dels cimmeris, els sàrmates i els escites, pobles que habitaren les estepes eurasiàtiques durant l’edat del bronze.
Una de les seves característiques és la gran extensió geogràfica —des de Mongòlia fins a Hongria—, amb diferents centres Un dels més interessants és el de Kuban’ sud de Rússia, on hom ha trobat un gran nombre de tombes kurgans dels capitosts escites els grups més importants són els de Kostroma i Kelermes, datats entre el 700 i el 200 aC D’aquestes hom ha obtingut diferents objectes, principalment armes la més interessant és la daga anomenada akinakes , espills, joies i gualdrapes, la decoració dels quals evidencia clares influències centreeuropees, anatòliques, iranianes i, sobretot,…
cicle de les quintes
Música
Sèrie de dotze quintes ascendents —o descendents— que, en el sistema temperat, formen un cercle tancat, en el qual hom va trobant els dotze graus de l’escala cromàtica i l’ordre d’accidents de les armadures que determinen les escales clàssiques major
i menor
.
Aquesta progressió encadena totes les tonalitats majors i menors cada tònica esdevé la dominant o la subdominant de la tònica següent
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854 reaccions…
les Onze Mil Verges
Història
Advocació cristiana que des de Colònia es propagà a tot Europa, especialment arran de la troballa, el 1106, de les relíquies d’unes màrtirs de la persecució del 304, en el nombre estimat d’onze verges, transformat per error en onze mil, de les quals la més famosa és Úrsula.
A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al dret…