Resultats de la cerca

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París

Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903

Emigrà a l’Amèrica del Sud el 1858, i s’establí a Buenos Aires Dirigí el Banco Inmobiliario de Buenos Aires i fou un dels fundadors de la companyia agrícola La Industrial Agrícola, dedicada a l’explotació de la yerba mate Tècnic al Banco de la Provincia de Buenos Aires i síndic de comerç Fundà el poble colònia de Saavedra, al SW de la província de Buenos Aires Fou soci protector de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, i donà suport a la immigració de ciutadans espanyols Exercí activitats filantròpiques, que continuà a París, on es retirà 1905

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Filla de l’actriu Magda Schneider Famosa per les seves interpretacions de l’emperadriu Sissí, es revelà com a autèntica actriu el 1961 quan, a París, LVisconti la dirigí en l’obra teatral de JFord Dommage qu'elle soit une p , i en el cinema, en Il lavoro, sketch de Boccaccio 70 1962 De la seva filmografia cal destacar The Cardinal 1963, What's New, Pussycat 1964, La piscine 1969, Max et les ferrailleurs 1971, Ludwig 1972, Le vieux fusil 1975, Une histoire simple 1978, La mort en direct 1979 i La passante du Sans Souci 1982

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…

Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell escolar francès…

Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana