Resultats de la cerca
Es mostren 2119 resultats
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
l’Ametlla de Mar
Vista del poble de l’Ametlla de Mar. S’estén pel suau coster d’un petit turó sobre la cala de l’Ametlla, avui tancada parcialment pel moll de llevant
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou clara tant pel que fa a la…
Síndrome de Cushing
Patologia humana
Definició És anomenat síndrome de Cushing el conjunt de trastorns orgànics produïts per una activitat exagerada de l’escorça suprarenal —derivats essencialment d’una secreció elevada i persistent de cortisol—, entre els quals destaquen obesitat amb acumulació de greixos a la cara, el coll i l’abdomen atròfia muscular als membres fatigabilitat i sensació de feblesa aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violàcies a l’abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions…
Tumor d’ovari
Patologia humana
Definició Són anomenades tumor d’ovari un grup d’alteracions caracteritzades per la formació d’una massa anòmala en l’ovari La gravetat d’aquest trastorn varia considerablement segons el cas, ja que de vegades la massa és constituïda per una acumulació de líquid que no ocasiona molèsties ni complicacions, mentre que en altres casos es pot trobar formada per cèllules canceroses i originar complicacions mortals Tipus i freqüència Es poden diferenciar una gran varietat de tumors d’ovari que es classifiquen tenint en compte tres característiques fonamentals el contingut, el grau de malignitat o…
Tumor de bufeta
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de bufeta o tumor vesical el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyent als teixits que formen la bufeta urinària, les quals es reprodueixen molt acceleradament i originen una massa o tumor Es pot tractar d’un tumor benigne , i en aquest cas la massa cellular es manté localitzada sense infiltrar-se en el teixit adjacent, o bé pot correspondre a un tumor maligne , i en aquest cas les cèllules adopten característiques canceroses, s’infiltren en les estructures adjacents i fins i tot es disseminen a d’altres òrgans a través de la circulació limfàtica i…