Resultats de la cerca

És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII

Tenen una mida inferior a 100 μ, susceptibles de reproduir-se sexualment o per gemmació, en el qual cas es forma una gemma amb dues bandes ciliars que es desprèn i neda lliurement més tard va cap al fons i dóna lloc a l’adult, que té el cos pedunculat, es fixa a un suport i perd els cilis Tenen unes prolongacions filiformes o tentacles, que segreguen una substància enganxosa S'alimenten de preses, també protozous, de forma passiva, esperant que passin i restin adherides a llurs tentacles, a través dels quals els xuclen els líquids orgànics El gènere més important és l’acineta

Especialitzada en proves de mig fons i fons, pertanyé sempre al CN Barcelona Fou entrenada per Josep Claret i, més tard, per Carles Adern Competí 21 vegades per Espanya, entre categoria juvenil i absoluta Guanyà els Campionats d’Espanya absoluts de 100, 200, 800 i 1 500 m, a títol individual, i els relleus de 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils Baté el rècord estatal de 1 500 m lliure Es retirà al juliol del 1972 i fou guardonada amb la medalla al mèrit esportiu En categoria màsters fou també campiona de Catalunya Es dedicà a la formació, com a monitora, al CE Mediterrani

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Z, però abans d’acabar l’any adoptà la denominació d’Andreuenc El primer terreny de joc fou l’anomenat Camp de les Medecines, situat al carrer d’Escòcia amb la carretera de Barcelona avui carrer de Concepció Arenal Més tard es traslladà a Can Tisó, al barri de la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues El 1911 alguns jugadors passaren a la Societat Casal Nacionalista Republicà, d’on sorgí l’Avenç Futbol Club Des de llavors ambdós equips rivalitzaren fins el 1925, quan es fusionaren per donar lloc a la Unió Esportiva…

Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins   associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola,…

El 1986 competí en ciclisme de carretera amb l’equip Cirsa Tres temporades més tard debutà com a corredor de bicicleta tot terreny amb la Penya Ciclista Nicky’s El 1991 fou campió de Catalunya i guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya de BTT Deixà la competició el 1995 per dedicar-se als esports d’aventura El 1998 fou campió del món de raids d’esports d’aventura i posteriorment s’integrà en l’Extrem Team, equip guanyador de la Copa del Món d’aquesta especialitat 2000, 2001 Juntament amb la seva companya d’equip, Mònica Aguilera, és autor del llibre Raids, la aventura del…

Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III