Resultats de la cerca

El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio” També s’esmenta en un document de l’any 1280 L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners L’edifici actual fou refet als segles XVIII i XIX i no guarda cap vestigi d’època romànica

Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada

Poques són les notícies històriques sobre el poble de Soriguera i la seva església En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’inclou l’església de Santa Eulàlia de Suriguera En la visita pastoral del 1575, Santa Eulàlia, dins l’oficialat de Sort, tenia com a sufragània Sant Esteve de Junyent Situació que s’havia capgirat en la visita pastoral del 1758, en què la parròquia principal era Junyent i Soriguera la sufragània Actualment és una església annexa de la parròquia de Rialb

La jurisdicció del lloc de Beranui era el 1380 de la baronia de Bellera En el qüestionari de Francisco de Zamora del 1790 consta com a lloc del baró de Claret La primera referència sobre l’església de Beranui és del principi del segle XIV L’església parroquial de Sant Joan de Baranyl figura l’any 1314 dins de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Baanuy pàgava de dècima la quantitat d’una lliura Al principi d’aquest segle tenia com a sufragània Sant Sadurní de Gramenet Actualment depèn de la parròquia de Mont-ros

Església actualment desapareguda que apareix esmentada l’any 1098, en què els esposos Ramon Arnau i Siscarda i altres donaren, a Santa Maria de Tremp, l’església de Sant Martí, situada al terme del puig d’Hortoneda, amb la condició que els canonges en tinguessin cura i proporcionessin un prevere als habitants del lloc Cal suposar que aquesta església és trobava en el lloc conegut com a Roc de Sant Martí, situat prop de l’antic camí que unia Hortoneda i Pessonada, salvant els cingles de Pessonada, i que a la part baixa tenia l’església de Santa Maria de la Plana

El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres

La iniciativa correspongué a Pere Duran i Farell La societat fou constituïda el 1965 per Catalana de Gas i Electricitat , Exxon Corporation i bancs espanyols Importava gas natural en forma líquida dels camps que Exxon tenia a Líbia, fins a la factoria de la Zona Franca de Barcelona, on era gasificat Els subministraments regulars començaren el 1971 Exxon vengué la seva participació i Algèria substituí Líbia en el subministrament de gas natural El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas ENAGAS, de l’INI, tota la planta gasificadora, i a Catalana de Gas i Electricitat la…

Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als segles X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis

Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta