Resultats de la cerca

Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…

La capital és Montpelier 8 247 h 1990 S'estén, en forma allargada, entre el riu Connecticut, que li serveix de límit oriental, i el llac de Champlain, a l’W, i entre el Canadà, al N, i Massachusetts, al S És accidentat de N a s per la serralada de les Green Mountains El clima és temperat fred, i a l’hivern les temperatures poden baixar fins a -37°C La precipitació mitjana anual és de 850-1 000 mm La riquesa es basa en l’agricultura i la ramaderia els principals conreus són el farratge i les pomeres De la ramaderia sobresurt el bestiar boví, principalment vacum per a la producció de llet També…

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada…

Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si bé a Obwalden…

La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura…

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és…

La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al SW, petroli Concentrades a…

És situada entre el Pacífic, a l’E, i la mar de la Xina Meridional, a l’W, i separada de Taiwan, al N, per l’estret de Luzon El N de l’illa és muntanyós, més elevat a la part central —on presenta un conjunt de muntanyes plegades, el massís central, orientades de N a S muntanya de Pulog, 2 928 m— que a la part oriental, amb la Sierra Madre Cetaceo, 1 834 m a la part occidental hi ha les muntanyes de Zambales El S és format per un conjunt de penínsules Batangas al S i Camarines al SE El clima és tropical, amb estació seca i fresca d’octubre a març el monsó hi porta pluges la resta de l’any,…

Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al S per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció Capital de la tribu gàllica dels remi, els romans l’anomenaren Durocortorum i la convertiren en…

Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…