Resultats de la cerca

Es comunica per canal amb Bruges, Gant i altres ciutats És la població pescadora més important de Bèlgica ostreïcultura, i el seu port és el que registra, fora de França, més tràfic marítim amb Anglaterra Gran centre turístic abans del 1914 les seves platges tingueren renom per tot Europa, fou durant la Primera Guerra Mundial, base de submarins alemanys Cal esmentar el James Ensor Museum, a la casa on residí aquest pintor, que nasqué a la ciutat

Neix a Bèlgica, a l’extrem occidental de les Ardenes, i entra a França abans d’Hirson, on rep el Gland A Compiègne rep l’Aisne per l’esquerra i desguassa al Sena aigua avall de Pontoise, a l’W de París Té un cabal mitjà de 95 m 3 /s i un cabal màxim de 700 m 3 /s és navegable gran part del seu curs El canal de Crozat o del Nord l’uneix al Somme

Més de 70 persones moren quan explota una bomba en un hospital de Quetta, ciutat del Pakistan fronterera amb l’Afganistan L’atac va dirigit contra un grup d’advocats i periodistes que havien anat a l’hospital poc després que el president de l’Associació d’Advocats del Balutxistan fos assassinat unes hores abans L’atemptat, que duu a terme un terrorista suïcida, és reivindicat per l’Estat Islàmic i pels talibans amb poc temps de diferència

Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny

Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint

Una explosió de grisú causa la mort de 39 persones a la mina Zasiadko, a la conca hullera de Donetsk Ucraïna En el moment de l’explosió hi ha 159 persones dins la mina, una cinquantena de les quals ha de ser hospitalitzada Abans d’aquest accident, uns 80 miners havien mort des del començament de l’any a la conca de Donetsk, on els treballadors viuen en unes dures condicions i amb mesos d’endarreriments en les pagues

El tribunal d’apellació de Perusa absol l’exprimer ministre italià Giulio Andreotti de l’acusació d’haver estat l’inductor de l’assassinat del periodista italià Carmine Pecorelli, mort l’any 1979 La sentència també absol els altres cinc presumptes implicats en la mort de Pecorelli, ocorreguda uns dies abans de publicar a la revista “Osservatorio Pubblico” uns documents que suposadament provaven la implicació d’Andreotti en l’assassinat del dirigent de la democràcia cristiana Aldo Moro

El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície

Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna