Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
soma
Biologia
Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.
Aquest terme és emprat en oposició a germen
formigó armat
Construcció i obres públiques
Formigó a l’interior del qual hom disposa armadures metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.
tècnic | tècnica
Lingüística i sociolingüística
Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen vulgarment.
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
monofonia
Electroacústica
Tècnica d’enregistrament i reproducció de so mitjançant un sol canal i, per tant, un sol focus sonor (o bé més, però reproduint la mateixa informació).
Aquest procediment no permet la restitució de la distribució espacial del so, i per això és substituït, en molts casos, per l'estereofonia
convulsió
Patologia humana
Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics, que determina moviments irregulars localitzats en un o diversos grups musculars, o bé generalitzats per tot el cos.
És anomenada convulsió tònica quan la contracció és sostinguda i produeix una fixació de la zona afectada, i convulsió clònica quan alterna les contraccions de grups musculars sovint antagonistes i produeix els típics moviments desordenats Algunes convulsions reben el nom de la malaltia que les produeix, com les convulsions epilèptiques, histèriques, tetàniques, etc
esfingolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.
Pertanyen a aquest grup les esfingomielines esfingomielina, que lliuren també, per hidròlisi, una molècula d’àcid fosfòric, i els glicolípids , anomenats cerebròsids o gangliòsids , els quals no contenen fosfat Els esfingolípids es troben a les membranes cellulars dels animals i de les plantes, en els greixos de dipòsit i en els teixits nerviosos Certes malalties congènites poden ésser caracteritzades bioquímicament per l’acumulació de determinats esfingolípids esfingoliposi
hipogonadisme
Patologia humana
Estat de deficiència funcional de les gònades, sia per un defecte dels testicles o dels ovaris, o bé produït per una producció deficient de gonadotrofines hipofítiques.
Origina un defecte de la gametogènesi, secreció escassa d’hormones gonadals i, si es presenta en la infància, retard del creixement i del desenvolupament sexual
calcificació
Geologia
Saturació del sòl en carbonat de calci que es produeix als horitzons d’acumulació, on substitueix diverses substàncies, o bé es fixa sobre el complex adsorbent.
botó
Tecnologia
Peça mòbil, generalment de dimensions reduïdes, que hom fa girar o bé pitja a fi d’accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.