Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
fosforilació oxidativa
Bioquímica
Fosforilació de l’ADP que té lloc en les cèl·lules conjuntament amb el transport d’electrons i que representa un mecanisme de conservació de l’energia produïda en la respiració cel·lular.
El transport d’electrons des del NADH fins a l’oxigen molecular va acompanyat d’una forta disminució, fraccionada, d’energia lliure ΔG°'= —52,7 kcal Tres dels passos d’aquest procés produeixen una disminució d’energia lliure suficient per a la fosforilació de l’ADP, de manera que són sintetitzades tres molècules d’ATP 3 ATP + 3 fosfat →3 ATP + 3H 2 O ΔG°’ = 3 x 7,3 = 21,9 kcal Un 40% de l’energia lliure de l’oxidació del NADH és emmagatzemat, com a energia química, en forma d’ATP
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
pingüècula
Oftalmologia
Taca o placa petita, groguenca i triangular, que apareix a la vellesa en la conjuntiva, per fora de la còrnia i formada per un acumulament de cèl·lules epitelials i teixit conjuntiu.
rèdia
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes digenètics originada asexualment a partir de cèl·lules reproductores internes dels miracidis paràsits i sense cilis, anomenats esporocists; la rèdia és, doncs, un esporocist fill.
Les rèdies s’alimenten dels teixits de l’hoste intermediari i ulteriorment produeixen, també asexualment, larves cercàries, de vida lliure, o bé altres generacions de rèdies que després formen cercàries
bulbil
Anatomia vegetal
Òrgan d’acumulació de substància de reserva, propi dels caròfits, que consisteix en uns acumulaments de cèl·lules plenes de grans de midó i que es troba als rizoides d’aquestes algues.
cerumen
Anatomia
Substància cerosa, groguenca, greixosa, barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, que és produïda en les glàndules del conducte auditiu extern ( glàndules ceruminoses
) i que pot arribar a obstruir aquest conducte ( ceruminosi)
.
cromafínic | cromafínica
Medicina
Terme aplicat a les estructures que tenen una gran afinitat per les sals de crom, especialment a les cèl·lules que hi ha en els ganglis simpàtics i en la medul·la suprarenal.
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
Les grafidals
Caràcters microscòpics principals de les grafidals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Graphis scripta ascs i ascòspores jove la de la dreta i madura la de l’esquerra noteu els septes gruixuts i més estrets del centre B Diploschistes ocellatus ascs de reacció I- i ascòspores murals i brunes Biopunt, original de Mireia Giralt Formen un ordre d’ascomicets liquenificats, unitunicats, de tallus crustaci, amb algues clorococcals o trentepolials i amb ascocarps en forma de lirella o d’apoteci, i ascs amb la paret engruixida a l’àpex, però no amiloide I…
Els priàpuls
Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…