Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Agostino Casaroli
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església
lloctinent reial
Història
A la baixa edat mitjana, persona que substituïa el rei en casos d’absència o impossibilitat d’aquest.
En general, aquesta funció requeia en la reina, o en l’infant primogènit o hereu de la corona encara que el títol fos més o menys permanent, la lloctinència era exercida per temps breu o circumstancial, però alguna vegada, com en el cas de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, tingué molta durada Les seves atribucions eren amplíssimes, amb facultats delegades per a convocar i presidir corts, i fins i tot cridar les hosts aplicant l’usatge Princeps namque , convocar i presidir el consell reial i dur a terme tots els actes propis del sobirà no podia, però, nomenar cap…
Josep Pratdesaba i Portabella
Astronomia
Astrònom.
De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell…
Georges Pompidou
Història
Política
Polític francès.
Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN
Íñigo de la Cruz Manrique de Lara y Ramírez de Arellano
Història
Militar
Militar.
Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara
Maria Llong
Cristianisme
Fundadora de les caputxines.
Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Política
Organisme polític constituït el 1808, amb funcions de govern, per a la unificació de les diferents juntes provincials que sorgiren en començar la guerra contra Napoleó.
Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó
Confederació Atenesa
Història
Unió de ciutats gregues presidida per Atenes (378-338 aC), creada per tal de posar terme a l’hegemonia d’Esparta.
Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II…
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència
Organisme regulador de l’Estat espanyol que vetlla per la preservació, el funcionament correcte, la transparència i la lliure competència en tots els mercats i els sectors productius.
La CNMC fou creada pel Reial decret llei 3/2013, de 4 de juny, i unificava tots els organismes reguladors de la competència, fins aleshores separats la Comissió Nacional de la Competència CNC, la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió Nacional del Sector Postal, el Comitè de Regulació Ferroviària, la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions CMT, l’única que tenia la seu a Barcelona designada el 2003 i operativa a partir del 2010 Entrà en vigor l’octubre del 2013 La seu de la…