Resultats de la cerca
Es mostren 24816 resultats
cònsol
Història
En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria (gremi).
Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria
clau
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc.), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o…
nus d’Esmirna
nus d’Esmirna
Indústria tèxtil
Nus molt resistent emprat en les catifes d’Esmirna nuades a mà, per a lligar els fils de pèl als fils d’ordit, en el qual els dos caps d’un fil de pèl surten junts d’entre dos fils d’ordit.
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no ho són, i la…
bis-
Química
Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complicat i que ha d’ésser emprat en lloc del prefix di- quan aquest pot induir a error.
El nom del radical o lligand que segueix el prefix bis- ha d’ésser collocat entre parèntesis Per exemple 5,5-bis 1,1 dimetilpropil-2-metildecà, bistiosulfat-argent de sodi
aparell de goleta de gàbies
Transports
Aparell l’arboradura del qual és com el de la goleta de dos arbres, però en què en el trinquet i en el major l’escandalosa ha estat substituïda, respectivament, per un velatxo i una gàbia, o per dos velatxos i dues gàbies.
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals
rotlle
rotlle de Ramon Berenguer III (s XII)
© Fototeca.cat
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que prenien els llibres antics en què el text era escrit sobre tires de papir o de pergamí que hom enrotllava i desenrotllava per un o dos costats al voltant d’un o dos cilindres de fusta o d’os (anomenat umbilicus).
El text, escrit només en una cara, ho era transversalment o bé, en texts llargs, en columnes estretes seguint el sentit de la llargada
covalència
Química
Forma d’enllaç entre dos àtoms en la qual cada àtom aporta un dels electrons de cadascun dels parells d’enllaç compartits ( covalència normal
) o en la qual un dels àtoms aporta tots dos electrons de l’enllaç ( covalència dativa
o coordinada
).
El terme fou proposat per ILangmuir 1919, en oposició al d' electrovalència , ja aleshores emprat per a descriure la transferència d’electrons