Resultats de la cerca

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…

Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…

Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou rebut per la…

El 15 de setembre de 1449 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bertran Samasó Banyoles final del segle XIV – Càpua, Campània 1458, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Francesc Desplà, òlim de Conomines, cavaller i senyor de la casa d’Alella, del palau de la Cucurella de Barcelona i de la torre de Sant Gervasi de Cassoles diputat reial Pere Dusai, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Miquel, prior de Sant Pau del Camp oïdor militar Roger de Cartellà, donzell de la vegueria de Girona i senyor de la baronia de Rocacorba…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…

Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…

Escrita per Giovanni Boccaccio, en 1349-51, representa el final del llarg itinerari artístic de l’autor i és la millor obra de la novellística medieval Com a conseqüència de la pesta negra del 1348, set dones i tres homes fugen a una villa dels afores de Florència i durant deu dies cadascun d’ells explica una novella La pesta en constitueix el marc decoratiu i artisticoliterari fa la sensació de serietat i permet una llibertat temàtica i d’expressió inimaginable fora d’aquells moments d’excepció Una de les característiques de l’obra és un marcat realisme figures i passions mai no són típiques…